La Universitat Popular de València ha format part de l’expedició espanyola als camps de concentració i extermini de Mauthausen i Gusen amb motiu del 71 aniversari de l’alliberament d’aquest camp. La participació de la UP s’ha centrat especialment a donar visibilitat a les dones deportades, sovint silenciades i grans absents dels llibres i documents que donen compte de la història.

El grup que ha viatjat a Àustria en representació de la Universitat Popular, amb motiu d’esta commemoració, ha estat format per participants de l’activitat de Cultura General del centre UP Rovella. Una d’elles és Amparo Montagud, el pare de la qual va estar internat als camps de Argelés-sur-Mer i Gurs i va formar part del Maquis de Médoc francés.

Durant 4 dies, el grup d’alumnes de la UP ha assistit i participat activament en l’acte de commemoració del 71 aniversari, amb diferents accions preparades durant els mesos anteriors al viatge. Com membres de l’expedició espanyola, el grup d’Universitat Popular de València va confeccionar la pancarta commemorativa i identificativa del grup valencià, amb un dibuix d’Amparo Fernández, participant de la UP.

En l’estació de ferrocarril de Mauthausen, on arribaven els trens de l’horror amb les persones deportades, Fernández va llegir dos poemes propis -¿Qué soy? i La Nada-, en els que va tractar de reflectir els sentiments de les víctimes en arribar als camps i de les famílies que desconeixien el destí dels sers estimats i esperaven la seua tornada. A l’acte varen assistir l’alcalde de Mauthausen i el regidor de Cultura de la localitat i es va fer una entrega floral en memòria de les víctimes.

Recuperació de la memòria de les dones deportades
L’acte central de la participació de la UP es va celebrar a un dels barracons del camp de Mauthausen, on l’expedició va llegir un text d’homenatge a les dones, de totes les nacionalitats, recloïes als camps d’extermini com a preses polítiques, per a visibilitzar el paper actiu que aquestes tingueren en la defensa dels drets humans i de les llibertats. En este acte, les integrants de la Universitat Popular cantaren l’himne de “Mujeres Libres” escrit el 1937 per Lucía Sánchez Saornil, explicitant l’exemple d’una organització com “Mujeres Libres”, integrada exclusivament per dones, que en l’any 1936 i sense pràcticament mitjans va aconseguir tenir més de 20.000 associades. Un exemple de la lluita de les dones contra totes les dificultats, també les plantejades pels seus propis companys de partit, que les espentaren a crear una organització de dones només per a dones. La participant de la UP Amparo Fernandez va llegir a més dos poemes propis, un titulat “Mujeres” en l’acte central, en homenatge a la lluita de les dones i un altre amb el títol “El Horror” a l’encontre de la delegació espanyola, un grup de 60 persones de diferents comunitats autònomes amb el Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, on es va intercanviar experiències sobre la investigació en memòria històrica.

Transferència de coneixement entre generacions
Una de les activitats més enriquidores de la visita commemorativa va ser l’encontre de joves estudiants amb familiars de persones deportades, entre les quals es trobava la participant de la UP Amparo Montagud. Centenars de preguntes i respostes per a una magnífica ocasió de transferència de coneixement i memòria a les següents generacions, que es va prolongar fins a la matinada.

Al conjunt d’actes d’aniversari han assistit més de 12000 persones, entre elles representants dels governs de tota Europa. La representació oficial espanyola ha estat integrada pel secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Ignacio Ybáñez i l’ambaixador espanyol a Austria. La comitiva valenciana ha estat formada per membres de l’AMICAL de Mauthausen, participants del centre Rovella de la Universitat Popular i la responsable del mateix, Eva Such; estudiants i professorat dels instituts de Malilla -València- i del Luís Simarro de Xàtiva.

Un projecte d’aprenentatge i recuperació de la memòria
El viatge a Mauthausen i Gusen, del 13 al 16 de maig, ha sigut només el colofó d’un projecte desenvolupat al llarg de mesos per a preparar-lo. Les participants de la UP de Rovella han viatjat convidades per l’AMICAL i amb càrrec als pressupostos d’aquesta organització, a partir de la seua participació en les jornades de memòria històrica celebrades en la biblioteca municipal Martí i Gadea del barri.

Per a preparar la seua participació en la commemoració, les participants han aprofundit en el coneixement del paper de les dones espanyoles republicanes deportades als camps nazis, i la seua lluita activa en defensa de les llibertats i els drets humans i contra el feixisme, en la resistència, en la rereguarda, així com la seua condició de preses polítiques per la seua intervenció en la lluita antifeixista des del maqui francés. Durant diversos mesos han realitzat lectures, visionat documentals i participat en conferències i xarrades amb el mateix objectiu d’aprenentatge. En el procés de preparació de l’homenatge a les víctimes en els camps de Mauthausen i Gusen, el grup de UP Rovella ha compartit a més amb l’alumnat de l’IES Malilla el seu aprenentatge. En aquest institut valencià es va celebrar un acte d’intercanvi de coneixement on cada grup va donar lectura als seus treballs i on la UP va destacar per visibilitzar el paper de les dones i transmetre a les noves generacions la memòria de les oblidades.

El projecte, impulsat per l’Amical, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, l’Institut Luís Simarro de Xàtiva, l’Ajuntament de Xàtiva i el IES Malilla de València, a més de la Universitat Popular de València.

Un dels valors que distingueix la Universitat Popular és la llarga experiència en projectes intergeneracionals.  Divendres passat varem participar en un que va reunir centenars de persones a la plaça de la Mare de Déu de València ballant juntes una mateixa coreografia. Qui no aprofondeix en el desenvolupament d’estos projectes pot pensar que es tracta sols de moure el cos, però hem de contar que ballar és en sí mateix una forma extraordinària de créixer, ens ajuda a expresar-nos, a relacionar-nos millor, a divertir-nos, a aprendre coordinació, a estar en forma, a encetar relacions d’amistat, a sentir-nos part d’una comunitat d’aprenentatge, … Ballar és molt ballar. Ballar és viure millor.

Enguany més de 120 persones de la Universitat Popular de València han participat en el projecte BIG DANCE 2016, la denominada “major performance del món”, dones i homes de totes les edats compromeses amb un mateix projecte. La Big Dance és una iniciativa internacional sociocultural per a promocionar els valors de la dansa, que ha reunit en la plaça de la Mare de Déu de València a centenars de persones per a ballar juntes i visibilizar que tothom pot ballar, independentment de l’edat i de les capacitats físiques o intel·lectuals. La iniciativa, que persegueix també visibilizar la dansa a través de l’ús de l’espai públic, està promoguda per la companyia britànica del prestigiós ballarí Akram Khan, organitzada pel British Council i desenvolupada a Espanya per la companyia Fil d’arena. La fita s’ha repetir arreu del món el 20 de maig,  el mateix dia centenars de milers de persones han ballat la música original de Nitin Sawhney i la coreografia del ballarí britànic en més de 50 països diferents. Allí ha estat la Universitat Popular de València.

En la Universitat Popular de València aquesta iniciativa s’ha incorporat als projectes formatius de les aules de balls de cinc centres: Morvedre, Benimaclet, Sant Marcel.li, Sant Isidre i Rovella. Les formadores de ball de la UP Merche Vilar, Amparo Pastor, Lourdes Rollano i Ana Rosalía Hernández han desenvolupat el projecte involucrant a més de 120 persones, entre elles no solament participants habituals de la UP sinó també joves del Centre de recepció de Menors de Monteolivet que s’han sumat als assajos en el centre UP de Rovella.

Es tracta d’un projecte d’alt valor pedagògic i social perquè a més de donar a conèixer els valors de la dansa contemporània, ha resultat una experiència enriquidora per a totes i tots els participants pel que fa a les dinàmiques de grups en els centres UP, el desenvolupament d’habilitats socials, la connexió amb entitats del barri, l’establiment de relacions socials, el desenvolupament de l’empatia, la solidaritat i la demostració que totes les persones poden ballar, independentment de les seues condicions físiques i de l’edat.

Les formadores de ball de la UP han realitzat una formació específica amb la companyia que ha desenvolupat aquest projecte internacional a València i han acompanyat a més de 120 persones participants de la Universitat Popular que han ballat en la plaça la coreografia que han treballat col·lectivament durant l’últim mes.

El mateix dia, a Espanya,  també s’ha celebrat la Big Dance a Bilbao i a Madrid. En aquest projecte, a València, particicipen a més de la Universitat Popular altres entitats i centres educatius de la ciutat.