La Universitat Popular de València es suma al Dia Internacional contra la LGTBfòbia i a les activitats organitzades per la Regidoria d’Igualtat i Politiques Inclusives! 
🏳🌈 Et convidem a visibilitzar que som una ciutat que defensa els drets i llibertats i rebutja qualsevol discriminació o discurs d’intolerància. Enguany amb la reivindicació de la memòria LGTBI. Vos esperem! 
👋🏼
I per a retre homenatge a les persones que han sigut víctimes de l’odi i l’exclusió social per la reivindicació de la seua identitat de gènere, ens sumem amb un poema de Julio Mate, responsable de #UPBenimaclet dedicat a Margarida Borràs, primera dona ajusticiada a València de la qual es coneix testimoni documental, per ser transexual. Margarida Borràs, filla de notari, va ser penjada en la plaça del Mercat de València al juliol de 1460, després d’haver sigut torturada, perquè havia sigut vista comportant-se i vestida de dona, malgrat haver nascut amb sexe masculí i haver sigut batejada Miquel.
MARGARIDA
Cau la nit i un gat,
negre com el carbó
creua la foscor del carreró
i es deté alçant el cap
al costat d’unes escales velles
i gastades de segles.
Els seus ulls ensopeguen
allà a dalt amb un pardal,
eixe que diuen de S. Joan,
notari dels dies alegres
i de les bogeries d’aquesta ciutat
sempre a la recerca de perduts ideals.
Escolta les seues històries
una cotorra de plomatge brillant,
ella domina un mercat
ple de cròniques anònimes,
històries de gents que vénen i van,
gent de totes les edats.
Davant d’ells, incrustat en les pedres de la Llotja, hi ha un vell drac
que els escolta sense poder parlar
perquè li van travessar la boca
amb una pedra per a fer-lo callar
aquells que creuen tindre el poder i l’autoritat.
I en el silenci d’una ciutat que somnia
un matí diferent que no arriba,
va despertant el pardal,
disposat a explicar-li al drac,
a la cotorra i també al gat,
històries perdudes que ell sap trobar.
Desperteu amics,
aquesta lluna tant lluenta, els estels
que il·luminen el cel aquesta nit
han despertat en mi
una història que ocorregué
ja fa molt temps.
Corria el S. XV i feia molta calor,
el poble estava desficiós
i els que manaven i vetlen per la moral
poguera ser que estigueren preocupats,
i clar, algú hauria de pagar
aquesta preocupació.
I el poble sempre submís
enfront de l’autoritat
va acudir obedient, aplaudint
un espectacle gratuït
en el qual la vida i la mort es donen la mà.
Però també vaig veure com baixaren
i van cobrir el seu cos nu,
com la van ficar en la caixa amb delicadesa, cobrint-la amb la Geperudeta
que li acompanyà en aquest últim viatge
de què no torna ningú.
I este, amics, és el final,
una tomba sense nom,
una història que no hem d’oblidar,
un temps ple de por
pel qual aquests valencians
antics van caminar.
I ara que la lluna comença a amagar-se
camí d’altres terres
i els estels s’apaguen
portant-se la foscor darrere,
haurem de callar nosaltres
i deixar que un nou dia comence.
En fer-se de dia calla el pardal,
vigila la cotorra des del seu pedestal
i es manté mut el drac.
Travessa el carrer el gat
amagant-se en els baixos del mercat
mentre renaix la vida en la ciutat.
Julio Mate
Una festa ciutadana per al Palauet d’Aiora
La Universitat Popular de València ha obert les portes del Palauet d’Aiora amb una festa popular per a donar a conèixer el resultat de la rehabilitació de l’edifici i les noves instal·lacions que albergaran un espai sociocultural de #UPValència amb activitats de diferent format per a impulsar la participació social des de la cultura i el pensament crític.
El Palauet d’Aiora i els seus jardins es van omplir de representants del moviment veïnal del districte marítim, veïnat, antigues mestres de l’escoleta municipal que va estar durant anys situada en l’edifici, formadores i formadors de la Universitat Popular i representants institucionals, per a conèixer les instal·lacions i festejar la seua obertura.
L’edifici, que compta amb 700 metres quadrats construïts, distribuïts en tres plantes i un mirador, disposa d’un saló d’actes en la planta baixa, tres aules en la primera planta i una sala de conferències en la segona planta, que ha rebut el nom de “Cambra Alejandra Soler” en homenatge a la mestra de la UP, que ens va deixar recentment als 103 anys, i va ser ferma defensora dels drets i llibertats.
L’acte d’obertura va estar presidit per l’alcalde de València, Joan Ribó. En la seua intervenció va destacar que “és una satisfacció molt gran haver rehabilitat aquest edifici emblemàtic i posar-lo en mans d’una de les institucions municipals que més valor social aporta a la nostra ciutat, la Universitat Popular de València”.
L’alcalde va assenyalar que “amb l’obertura d’aquest espai sociocultural l’Ajuntament de València consolida l’ús públic del palauet i l’obri als barris del marítim de la mà de qui té llarga experiència i excel·lents professionals en dinamitzar la participació social. Ningú millor que la Universitat Popular de València”.
La regidora d’Igualtat i vicepresidenta de la Universitat Popular de València va destacar que “la UP dinamitza i facilita les relacions humanes, perquè posa a la disposició de les persones els espais i les activitats que permeten reunir-nos, compartir, divertir-nos juntes, i en definitiva créixer. I tot açò amb un objecte, que defineix molt bé a la Universitat Popular de València, espentar la participació social des d’una base fonamental: la convivència i el pensament crític”.
En els pròxims dies es traslladarà al palauet d’Aiora les activitats de Ioga, Anglés, Comunicació, Alfabetització i Cultura General de la UP d’Algirós i pròximament s’iniciarà un programa d’activitats culturals.
La UP obri el Palauet d’Aiora: un nou espai sociocultural
La Universitat Popular de València obri a l’emblemàtic edifici del Palauet d’Aiora, al districte de Camins al Grau, un espai sociocultural emblemàtic, “un nou centre de la Universitat Popular amb aules i espais per a desenvolupar les activitats habituals dels centres UP i iniciatives socioculturals obertes al barri i a les entitats cíviques” assenyala la regidora d’Igualtat, Isabel Lozano.
“Amb aquest projecte la Universitat Popular creix i s’enceta una tipologia de centre UP amb instal·lacions més adaptades al compliment dels objectius de la Universitat Popular, a l’obertura als barris i connexió amb les organitzacions socials de l’entorn, al comptar amb sales grans lliures per a l’activitat sociocultural” explica Lozano.
L’Ajuntament de València, mitjançant la regidoria d’Igualtat i polítiques Inclusives, de qui depen la Universitat Popular, ha realitzat una inversió de 288.000 euros en la rehabilitació de l’edifici, un palauet, declarat Bé de Rellevància Local, d’estil eclèctic modernista amb cànons clàssics, construït entre 1899 i 1900, “que serà un espai excepcional per donar impuls a l’obertura als barris, a la dinamització social i cultural i augmentar l’aportació de valor social a la ciutat”, segons Lozano.
La regidora d’Igualtat afirma que “l’Ajuntament està impulsant la Universitat Popular de manera decidida per a potenciar la seua vessant de participació social i plena connexió amb el teixit social dels barris, contribuir al pensament crític i una ciutadania activa i donar resposta a les reivindicacions del veïnat de Camins al Grau i de les associacions del districte, que durant anys han apostat per que aquest patrimoni públic s’obrira als barris”. Amb aquesta actuació “l’Ajuntament de València consolida l’ús públic d’un edifici molt emblemàtic per al barri d’Aiora i per a la ciutat”, assenyala Lozano.
Està previst que la pròxima setmana es traslladen al Palauet d’Aiora les classes de Ioga, anglés, Comunicació, Alfabetització i Cultura General, de la UP d’Algirós, situada a pocs metres. A l’inici del pròxim curs també es traslladarà les classes d’Informàtica per a les que l’edifici disposa d’un aula equipada.
El palauet i el seu jardí, de l’arquitecte Pelegrín Mustieles, es va alçar com a residència habitual per a José i Dolores Ayora, una familia burgesa comerciant. És un edifici declarat BRL, de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i amb una torre en la part central coberta per una cúpula amb teula daurada i claraboia central de ferro i vidre. El jardí, de prop de 17.000 m2, conserva part de la vegetació original, amb més de 40 espècies d’arbrat diferents, entre elles la feijoa més longeva de València.
L’edifici, amb una superfície de 700 m2 construïts, consta de tres plantes i un mirador, i compta amb espais amplis i lluminosos, amb sales adaptades per a realitzar diferents tipus d’activitats des de les classes habituals de la UP a conferències, sessions de formació, taules rodones, encontres ciutadans i projeccions.
A la segona planta, una cambra diàfana que és l’aula amb major aforament de l’edifici, portarà el nom de “Cambra Alejandra Soler” en memòria de la que fou mestra de la Universitat Popular-FUE als anys 30. Soler va realitzar una important llavor a la UP pel foment del pensament crític en les dones com a ferramenta per a la igualtat i la transformació social. Aquesta cambra es destinarà, entre altres, a conferències, taules rodones i tertúlies.
En els seus més de cent anys d’història, des del seu primer ús com a residència dels propietaris promotors, el Palauet ha tingut diversos usos que han afectat a la seua configuració interior: discoteca Paradís, escoleta del Patronat Municipal, secció de la Policía Municipal i finalment ara un espai de la Universitat Popular de València.
L’acte d’obertura es celebra divendres 12 de maig a les 18:30 hores amb la presència de l’alcalde de València, Joan Ribó, i la regidora d’Igualtat i Polítiques inclusives, Isabel Lozano, vicepresidenta de la Universitat Popular.