L’haiku, poema breu de 17 síl·labes que té el seu origen en la poesia japonesa,  ha sigut un dels protagonistes de l’activitat creativa de #UPSantMarcellí  en el marc del 115 aniversari de la Universitat Popular de València.

La idea ha sorgit de l’aula de Pintura i Dibuix d’aquest centre UP, al fil dels seus tallers de creativitat i seguint el tema transversal que està treballant aquest centre UP aquest curs: les lletres. I s’ha concretat en un conferència sobre l’haiku i les seues característiques i una exposició en la biblioteca municipal Clara Santiró i Font, en el centre de la Rambleta.

La proposta parteix de l’haiku, del poema, com a element a desenvolupar plàsticament. S’ha buscat comunicar amb el dibuix el missatge que els poemes traslladen amb les paraules, però fugint de la literalitat.

L’haiku parteix de la contemplació de la naturalesa, de l’emoció que produeix aquesta contemplació.  A partir de les paraules evoquem imatges que a més ens suggereixen nous mons, una representació d’idees per mitjà de la tinta i el pinzell on el text s’utilitza com a punt de partida per a arribar a nous llocs.

L’haiku és joc, cerca, bellesa, sorpresa, descobriment…

A aquest interessant món de l’haiku ens ha acostat amb una conferencia l’especialista María Amparo Montaner Montava, professora de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, que ha sigut coordinadora durant 10 anys de l’àrea d’Àsia Oriental.

En l’aula de Comunicació dels centres UP Nou Moles i Abastos han treballat enguany en una investigació sobre les dones en el segle XX  a Europa i han elaborat un espectacular mural informatiu que es pot visitar en el centre #UPNouMoles.  En el procés, han treballat sobre l’evolució de la situació de les dones i el seu paper en tots els àmbits de la societat en totes les disciplines.

El mural forma part del projecte de centre que s’ha desenvolupat en relació a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Una primera reflexió va portar al grup de participants a pensar en patrimoni material que conforma un passat, present i futur comú a Europa. Però en aprofundir en la temàtica escollida, el grup va veure necessari treballar també el patrimoni immaterial. Les idees que formen part de la cultura europea en relació a la conquesta de llibertat, solidaritat, igualtat, democràcia, benestar, sostenibilitat, formen part del patrimoni europeu.

“En cap lloc com a Europa” assenyala el treball, “s’ha fet tant en l’últim segle i mig per *empoderar a les dones”. Per açò una de les activitats de l’aula de Comunicació es va centrar a fer visibles a aquestes dones durant dècades en l’ombra, que tant han contribuït també al patrimoni europeu en molt diversos sentits.

Les participants de Formació Bàsica de Russafacomencen les vacances amb la satisfacció d’haver superat un important repte.  El  grup, en la seua majoria de dones majors que no van tenir oportunitat d’anar a escola, ha trobat en #UPValència un espai en el qual aprendre i créixer, que s’adapta al seu ritme i els acompanya.

Des del curs passat li les coneix com “Les Sense Barret de Russafa” perquè l’activitat que van preparar per a reivindicar la memòria d’aquelles dones, membres de la Generació del 27, encara es recorda en el centre UP. Aquest curs ens han sorprès de nou amb una iniciativa també relacionada amb la literatura i el feminisme,  una lectura de poemes entorn del lema “Pa i roses” en referència a les reivindicacions de les feministes de principis del XX, amb una selecció de textos per a la reflexió sobre la violència de gènere i l’apoderament de les dones.

Al llarg de diversos mesos han treballat la lectura en veu alta i l’escriptura de poemes amb excel·lents resultats. En l’aula de Formació Bàsica, han estat treballant l’escriptura correcta, resolent els seus dubtes d’ortografia i comprensió, realitzant una selecció i lectura de poemes, per a preparar l’acte. Tot un repte, un exercici de superació per als qui amb prou faenes van poder assistir a classe en la seua infància, i que han sabut complir amb escreix.

Vestides de negre, amb barret i amb motius alegóricos al sufragisme, les 13 dones i un home que formen part del grup, han fet lectura  de poemes de Begoña Abad, Gabriel Celaya, Jhoana Patiño López i Glòria Fortes, entre unes altres, i cançons de Rozalén i Paco Ibáñez entorn del tema escollit.

Amb els textos han volgut reflexionar sobre la violència de gènere i la necessitat d’apoderament de les dones.

A més, han volgut retre homenatge a les dues dones més majors de #UPRussafa,  Maria Porcar Boix (de 95 anys) que vas agafar a les classes d’Informàtica,  i Ignacia García Canó (de 94 anys) participant de l’activitat d’artesania-vidrieres. Elles són també un exemple de superació i que a qualsevol edat hi ha motius per a seguir aprenent.

Les dones creadores reivindiquen que l’Acadèmia incorpore les dones als curriculums educatius, amb el rigor que ha de ser exigible a qui té l’autoritat d’investigar i compartir coneixement.

Compartim amb vosaltres el manifest de la dona, artista, llicenciada en Belles Arts i gestora cultural, Teresa Juan, que ha participat a la programació del #115aniversari de #UPValència i ens deixa aquesta valuosa  declaracio per a deslicenciar-se.

Jo, Teresa Juan, Llicenciada en Belles arts, dona, artista, declare obertament la meua intenció de deslicenciarme.
Em dirigisc a Charles Baudelaire, Lord Byron, John Keats, Caspar David Friedrich, Pablo Picasso, William Blake, Alphonse Molta, John Everett Millais, Georg Friedrich Händel i dic: renuncie a vosaltres, doncs amb vosaltres vaig entrar en la Facultat de Belles arts l’any dues mil cinc, per a seguir satisfent el meu cos, per a seguir ocupant la meua ment, per a seguir fent-me a mi mateixa, estrangera de mi mateixa, a través de tots els que van venir després, també homes: Jackson Pollock, Gustave Courbet, Mark Rothko o Jean-Auguste-Dominique Ingres: renuncie a vosaltres també, a vosaltres així, al nosaltres així, ací, d’aquesta manera. Renuncie al nosaltres únicament ser lícites sent com a referents homes, artistes homes, ciències homes. Renuncie a vosaltres com les acadèmies han renunciat a nosaltres, com el món ha renunciat a nosaltres i em dirigisc a tot el professorat de la Facultat de Belles arts Sant Carlos de València, a tot el professorat que solament va parlar en masculí i sentencie: jo us suspenc. Desaprove els vostres mètodes i renuncie, irònicament per a créixer, al coneixement adquirit a través de classes i classes que releguen dones al lumpen.
Renuncie a tots els llibres d’història de l’art, d’història, a totes les antologies i retrospectives que empren pàgines i espais a passejar absència de dones. Renuncie a tots els programes educatius que no em van parlar de Federica Montseny o de María Teresa León o de María Zambrano. Renuncie a les carreres que satisfan les seues anotacions tan sol del cinquanta per cent. Denuncie que solament es ressenye la nota de suïcidi de Virginia Woolfcom si aqueixa fóra la seua literatura, denuncie que es recórrega a la vida sentimental de AnaïsNin com si açò fóra el rellevant de la seua obra.
Denuncie que vivim en un constant fals històric.
I renuncie. Renuncie, no solament en nom de Louise Bourgeois, Simone de Beauvoir, Rosalíade Castro, Glòria Fortes, Valie Export, CamilleClaudel, Artemisia Gentileschi, Safo, Cristina de Pizán o Hildegarda von Bingen, no solament en nom de totes les que tenen una veu ja coneguda, o intuïda, encara que haja costat rescatar-la, sinó també, i sobretot, en nom de totes i cadascuna de les dones que van estudiar amb mi i que van contribuir a trobar-me nació de mi mateixa i que no estan en les fires d’art i que no estan en les galeries d’art. Renuncie en nom de:
Mariane, Anna, Teresa, Liliana, Marlene, Paula, Cristina, María Teresa, Miriam, Lucía, Mercedes, María, Fani, Teresa, Auxi, Paloma, Laia, Yasmina, Rosa, María, Rosa, Joana,
Àngela, Cristina, Dharma, Francisca, Neus, Xusa, Miriam, Alba, Clara, Paula, Tania, Itziar i etcètera i etcètera.
Elles creen, sí. Elles creen tots els dies. Elles creen tot el temps. Elles creen des d’elles mateixes. Elles volen referents elles.
Em deslicencio a favor de llicenciar-me completa, a favor de llicenciar-me dins, en, no inclosa tan sol, o convidada a una hegemonia excloent, o ressenyada, sinó present, partícip, referent, edificant: gerundi. Em deslicencio a favor de la vertadera història, acudisc al rescat de la història, acudisc al rescat del present, abandó el meu títol a favor de: mai més musa, mai més sol ells generació del 27. I em plante: mai més ens robareu clandestinament l’any, atorgant-nos març perquè parlem de “el nostre” com si fóra solament nostre, com si poguera contenir-se tot en treintaiún dies. Mai més “estava boja”, mai més art de dones en un racó al marge, enfront d’exposicions majúscules de l’art integrades per sol homes,
Mai més tornar a matricular-me en Belles arts i dir: ser dona, ser artista, ser omesa. Mai més no veure en gran el nom de Maria Mercè Marçal o el d’Ana Mendieta o el de Francesca Woodman o el de Maruja Mallo. Mai més generacions de dones omeses.
Em deslicencio a favor de totes les dones possibles. A favor del cent per cent. A favor de l’altre món, és a dir, del món omès.
I amb ironia propose: què tal un març atorgat als homes per a parlar de “el que fan” mentre un món d’onze mesos dedicat a la universalitat total i a l’hegemonia imperant, però, en una ironia de la destinació, dirigida i integrada per dones?
No veritat? Rídiculo?
Renuncie perquè el vuit de març, tombat en lemniscata, siga per fi un infinit de dones que no necessiten reclamar sinó que succeïsquen, estiguen edificant gerundi: gerundi, gerundi decisiu.
Teresa Juan
1 de març de 2018

VALÈNCIA VISIBILITZA ELS TICS MASCLISTES EN LES TASQUES DOMÈSTIQUES AMB UNA NOVA CAMPANYA PER LA IGUALTAT

‘Canviem els domèsTICs per igualtat’, este és l’eslògan de la nova campanya de l’Ajuntament de València per fer front als costums masclistes arrelats en la societat i que carreguen les dones, entre altres, amb les tasques domèstiques. Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, la Regidoria d’Igualtat i Polítiques Inclusives llança esta campanya que es completarà amb tota una programació durant el mes d’abril, per tal de reflexionar i visibilitzar una realitat problemàtica del dia a dia de moltes dones.

“Històricament s’ha carregat i es continua carregant a les dones amb totes les tasques domèstiques, per això volem posar el focus sobre eixa realitat de treball invisible i ho fem amb un enfocament positiu”, ha exposat la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, qui ha dit que es vol qüestionar la vida quotidiana i les desigualtats que vivim en societat. La campanya se centra en qüestions com ara la criança, l’atenció a persones majors i dependents, l’organització familiar i la neteja, que són “treballs fonamentals que no es consideren productius i que no estan valorats”, ha subratllat Lozano.

A Espanya, en el 83 % dels casos d’atenció a persones dependents són dones les responsables; més del 90 % de permisos de paternitat o maternitat els fan servir les dones; quasi el 74 % del treball a temps parcial l’ocupen dones; les dones dediquen 4 hores i 7 minuts a les tasques de neteja i organització de la llar enfront d’1 hora i 54 minuts dels homes; i, com a conseqüència de les càrregues, els homes tenen una hora i mitja més de temps lliure que les dones. Unes dades que ha destacat la regidora i que demostren el panorama actual de desigualtat, en el que per cada home que abandona el treball per raons familiars, l’abandonen 25 dones.

La campanya ‘Canviem els domèsTICs per igualtat’ té entre els seus objectius “que moltes dones es donen compte que no volem ser les cuidadores en exclusiva”, reflexionar sobre la pròpia vida quotidiana i la dedicació de cadascun a la llar, i plantejar una reflexió social sobre el sistema i l’estructura establerta. Una estructura que, com ha dit Lozano, “prové de quan hi havia una divisió sexual del treball molt clara, els homes tenien un treball remunerat i les dones es dedicaven a la part reproductiva. Però evidentment la societat ha canviat moltíssim i les estructures continuen sent les mateixes, i, per tant, no donen resposta a esta nova realitat”.

Els cartells de la campanya tracten de denunciar amb vinyetes d’humor eixos tics masclistes i ja es poden veure al mobiliari urbà de la ciutat. A més, la campanya, que ha estat dissenyada per Ladies & Gentlemen, es completa amb fullets, xapes i ventalls amb l’eslògan, i un vídeo que es pot consultar a la pàgina web https://www.domes-tics.com/, que recull també tota la informació relativa a esta iniciativa.

VALENCIA 2018-02-27
La regidora d’Igualtat i Pol’tiques Inclusives, Isabel Lozano, presenta en roda de premsa la Campanya Municipal del dia 8 de mar, Dia Internacional de les Dones. Sala de premsa municipal.

VALENCIA 2018-02-27
La regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, presenta en roda de premsa la Campanya Municipal del dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Sala de premsa municipal.

PROGRAMACIÓ A L’ABRIL

Per tal de no coincidir amb les activitats de Falles, durant el mes d’abril està prevista tota una sèrie d’actes en paral·lel a la campanya. El 5 d’abril hi haurà una taula de diàleg sobre maternitats i paternitats; el 12 d’abril, una jornada sobre bones pràctiques en cures des de les administracions públiques, on hi haurà responsables dels ajuntaments de València Madrid, Saragossa, i Barcelona; el 18 d’abril, s’inaugura una exposició col·lectiva d’il·lustradors que han treballat per la igualtat de gènere; i el 24 d’abril, està prevista la conferència de Lina Gálvez sobre mercat laboral i gènere.

Teniu disponible a www.domes-tics.com 📲 🖥 totes les ACTIVITATS al voltant del #8M, Dia Internacional de les Dones, de l’Ajuntament de València.

#MenysDomesTICS #IgualtataCasa

La Universitat Popular de València, en el marc del programa #Ellescreen del seu 115 aniversari ha volgut reconéixer i fer visibles les dones creadores valencianes amb un programa gratuit de rutes guiades pel centre històric de la ciutat de València, sota el títol “Camins en femení. Dones creadores valencianes”. Prop de 200 persones recorreran aquesta setmana els carrers de Ciutat vella per conéixer millor Isabel de Villena, Margarida i Dorotea Joanes, Josefa María Larraga, Viria Acte, Mencia de Mendoza, Maria Egual i Isabel Suaris, Antonia Gómez, Manuela Solís, Balbina Medrano i Maria Cambrils.

Al llarg de la història les dones han tingut diversos rols, malauradament la història general ha invisibilitzat part de la importància d’aquestes als canvis socials, polítics i culturals. Tradicionalment, s’han desenvolupat projectes per atorgar visibilitat a personatges rellevants de la ciutat de València, no obstant, sense donar la rellevància necessària als rols femenins ni enfocant a les dones com a creadores i eixos del desenvolupament cultural.

Amb aquesta ruta cultural pel casc històric de València és pretén donar a conéixer el paper de les dones de València com eixos del desenvolupament social i cultural al llarg de la història. A mis de difondre la història i el llegat de dones de la ciutat de València.; Revaloritzar el paper de les dones creadores valencianes; i Fomentar el sentiment d’apropiació del seu llegat.

Amb la ruta Camins en Femení ens endinsarem en les vides de les primeres universitàries, inventores, intel·lectuals, impressores, escriptores i polítiques, en fi, una xicoteta mostra de valencianes que trencaren amb els rols socials des d’època romana fins al segle XX.

La ruta començara al pont de Serrans amb Sor Isabel de Villena, la primera dona valenciana que va escriu-re un llibre en la nostra llengua. Seguidament visitarem el taller del pintor renaixentista valencià Joan de Joanes. Sabies que les seues filles Margarida i Dorotea també eren pintores? I que participaven activament al taller familiar? Coneixerem també la història de Josefa María Larraga, una pintora del segle XVIII que va obrir la primera acadèmia de pintura per a dones a la ciutat de València. A continuació coneixerem al Portal de la Valldigna la feina dels impressors, destacant la figura de Jerónima Galés. Una de les impressores del segle XVI més famoses d’Espanya.

I del segle XV, farem un viatge en el temps per traslladar-nos a l´època romana, per conéixer a Viria Acte. L´escultura que va aconseguir la seua llibertat gràcies a la seua professionalitat i feina.  També coneixerem a Mencia de Mendoza, la primera humanista de València. I del segle XVI farem un viatge en el temps per traslladar-nos a l´època romana, per conéixer a Viria Acte. L´escultura que va aconseguir la seua llibertat gràcies a la seua professionalitat i feina. Les següents dones a conèixer en la nostra ruta són dos poetesses, Maria Egual i Isabel Suaris. I abans de traslladar-nos al segle XX i parlar de les primeres dones universitàries i feministes, no podem oblidar a Antonia Gómez, una emprenedora del segle XVIII, que amb totes les adversitats que va patir, aconseguí obrir una xicoteta impremta al Carrer Nueva Cruz i ser un èxit de masses tota la seua producció.

I per fi, a la Nau, parlarem de les grans oblidades del segle XX. Una d´elles es Manuela Solís, la primera universitària de València, que es va matricular en Medicina. I Ascensión Chirivella, la primera advocada d´Espanya en estar col·legiada i poder exercir la seua professió. La ruta conclourà a la plaça de l´Ajuntament on coneixerem la història de Balbina Medrano, la primera regidoria de València i a la feminista i activista Maria Cambrils, qui va lluitar fins a la seua mort que aconseguir l´igualtat entre hòmens i dones.