Més de 2000 persones de la #UPValència han participat durant l’últim any en el projecte de la Fundació Vicente Ferrer “Un món, 17 reptes. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a l’Índia rural” juntament amb les 5 universitats públiques valencianes. La fundació acaba de publicar el seu informe de resultats i el balanç d’un projecte l’objectiu del qual ha sigut fomentar la implicació i el compromís ciutadà en iniciatives solidàries a través de propostes de sensibilització i formació donant a conéixer l’Agenda 2030 i els ODS, acostant una realitat concreta, la de l’Índia rural.

Descarregar informe de resultats en pdf

La Universitat Popular de València ha participat a través dels centres UP de Rovella, Aiora, SantMarcel·lí, La Torre, Russafa i Orriols. La fundació valora positivament l’àmpla participació de més de 2000 persones dels centres UP i conclou que “Les seus de la Universitat Popular són espais de socialització i de gran potencial en la generació de valors humans i solidaris, amb repercussió en l’entorn familiar de les persones que acudeixen a les classes i participen en activitats com les d’aquest projecte”.

El projecte de sensibilització ha sigut cofinançat per la Generalitat Valenciana i dut a terme per la Fundació Vicente Ferrer des de gener de 2018 a febrer de 2019 en les cinc universitats públiques de la Comunitat  Valenciana i en sis seus de la Universitat Popular de València. Dirigit al públic adult i universitari, les activitats exposaven el treball de la Fundació a l’Índia com a exemple per a comprendre la importància dels compromisos adquirits a nivell mundial a través de l’Agenda 2030, la interrelació entre tots ells, l’impacte global que tenen les accions orientades a la seua consecució i la necessitat d’actuar des de tots els àmbits, tant individuals com institucionals, socials i econòmics, per a aconseguir una societat global sostenible, justa i pacífica.

La Universitat Popular de Trafalgar ha impulsat un projecte de recuperació de la memòria del barri amb la participació activa del veïnat, en col·laboració amb la Associació de veïns i veïnes Vilanova del Grau i Ymca. Veïns i veïnes han participat en un programa de tallers  per a recordar i compartir records, informació i experiències sobre el barri en primera persona. Persones de diferents nacionalitats, nascudes o arribades al barri en diferents moments, comparteixen aula i històries sobre l’entorn, entre elles la memòria de recursos públics que han sigut fruit de reivindicacions i lluites veïnals, el passat industrial del districte, o vivències d’acolliment vinculades amb el bon tracte i també amb el racisme.

El projecte també contempla una exposció d’imatges del barri que es pot visitar al centre #UPTrafalgar.

L’objectiu és, a través de la història del barri,  generar sentiments d’arrelament i d’identitat, tenint en compte la visió que cada persona puga tindre de la vida en el barri, tant els habitants tradicionals com els arribats recentment.
Les activitats desenvolupades amb veïns i veïnes genera espais i oportunitats de col·laboració en desenvolupar qüestions que per la seua pròpia naturalesa són comunes a tots i totes.

En l’experiència han participat, entre altres, persones nascudes a València, Mongòlia, Romania, Rússia i Bolívia.

Vídeo de l’Encontre de memòria veïnal 

El veïnat ha recordat els orígens del districte Camins al Grau. La història sobre com a mitjan segle XIX comença a créixer el port de València i es desenvolupen una seie de camins de vies de connexió amb el centre urbà, llavors llunyà: el camí Fons, el camí vell, l’avinguda del Port amb els seus tranvies, el ferrocarril València-Grau-Barcelona. Es creava un espai propici a la instal·lació de fàbriques, serveis i zones residencials. Algunes de les empreses que es van instal·lar en aquells camins van ser químiques, com les orientades a la fabricació de fertilitzants que s’utilitzarien, entre altres, en l’horta de València. Alguna d’aquesta empreses va evolucionar després amb la fabricació d’un  detergent la marca del qual lideraria el mercat molts anys.

La proliferació d’activitat econòmica va portar amb ella el desenvolupament del servei d’enllumenat i calefacció mitjançant el gas Lebón i l’extensió de la xarxa de tranvies, el més moderna drassana d’Espanya en el seu moment (La Unió Naval de Llevant), o els depòsits de combustible de Campsa per al subministrament a la creixent indústriaautomobilística i l’activitat portuària.

L’activitat econòmica va atraure mà d’obra de València i altres punts d’origen que es va instal·lar en el districte. I el mapa del barri ha anat configurant-se a partir de famílies treballadores.

A la fi dels anys 60 i en els anys 70 bona part de les indústries de l’entorn havien quedat obsoletes i es va posar de manifest l’enorme cost ambiental i de salut de les seues activitats. Les indústries químiques generaven emissions enormement nocives per a la salut de veïns i veïnes, al mateix temps que produïen i acumulaven residus al costat del barri, generaven molèsties importants, com les cotxeres de Tomás  Montañana i Trafalgar, i suposaven un perill per a la ciutadania, com les instal·lacions de gas i combustibles. Part del barri també continuava desprotegit enfront de les inundacions després de la riuada del 57, que va tindre uns efectes devastadors. A aquestes peculiaritats del districte se sumaven altres compartides amb altres àrees de la ciutat: infravivienda, falta de recursos educatius i zones verdes,.. I per a fer-li front el moviment veïnal va ser clau.

Des dels anys 80 el districte de Camins al Grau ha patit una important transformació. Els vells eixos han donat pas a grans avingudes: l’antic ferrocarril a Barcelona és hui l’avinguda de França, el camí Fons és l’Avinguda de Balears i l’Avinguda del Port ja és una de les avingudes principals de la ciutat. Han sorgit espais més impersonals i un urbanisme que excedeix l’escala més humana, amb alts i enormes edificis.

En aquest districte urbà viu un dens teixit social, veïnal, de gent treballadora que ha sabut a més reivindicar els canvis necessaris per a una vida més digna i acollir a noves gents arribades d’altres barris i d’altres territoris que fan del districte un espai plural, d’enorme riquesa cultural i solidari.