S.O.S. ENTRE LA VIDA I LA MORT, RESPIRA | El centre #UPSantMarcellí de #UPValència ha desenvolupat com a projecte de centre d’enguany la temàtica d’EL BOSC. A partir d’este tema han treballat a les seues aules en les diferents activitats i el resultat difícilment hauria pogut ser més satisfactori.

🌿L’exposició mostra el contrast entre un bosc verd i un bosc cremat, la contraposició entre la vida i la mort, l’oxígen i el respirar.

Encara esteu a temps, fins el 27 de juny, de visitar la mostra de les obres realitzades per participants de les activitats de Pintura i Dibuix, Ceràmica i Artesania.  Un treball d’equip, amb la col·laboració i coordinació de 5 aules diferents.

📆 Fins al 27 de juny 2019| Biblioteca Municipal Clara Santiró i Font – La Rambleta |

En les aules de Pintura i Dibuix han realitzat obres amb pintura acrílica sobre tauler. En Artesania han treballat sobre els animals del bosc després d’un incendi, realitzant siluetes troquelades i des dels grups de Ceràmica han treballat xicotets murals sobre el tema.
#UPFinalCurs

DIVERSITAT FUNCIONAL | El centre de la #UPRussafa ha oferit la xarrada “Art amb diversitat funcional” a càrrec del pintor amb la boca Francisco Javier Planells Alós. La sala plena per escoltar un artista que desperta molt d’interés per la seua obra i la seua actitud de superació. La xarrada s’ha celebrat amb motiu de la Setmana Cultural de Final de Curs 2018/19.

#UPFiCurs
UP Russafa | C/ Denia, 39 | 12 h |

1.500 PERSONES APRENEN VALENCIÀ EN LA UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA

Lozano: «S’ha demostrat que la ciutadania de València està interessada en la pràctica de la nostra llengua»

Ara fa tres anys la Universitat Popular de València (UP) va incorporar la matèria de valencià al seu programa formatiu, «i ha sigut un autèntic èxit», ha dit la regidora d’Igualtat i Presidenta delegada de la UP en funcions, Isabel Lozano, qui ha donat a conèixer que un total de 1.500 persones han participat en algun curs relacionat en l’aprenentge de la nostra llengua als centres de la Universitat Popular de València durant estos tres anys.

Concretament, en el curs 2018/19 han sigut un total de 350 persones les que han cursat estes classes. Les activitats que ofereix la UP a este respecte són les de Cultura Valenciana, Curs de Valencià –en diferents nivells i duració-, Taller d’expressió oral, i Taller d’expressió escrita, així com activitats culturals vinculades amb l’aprenentatge de la llengua i la cultura valencianes.

Lozano ha manifestat que «l’aprenentatge de la llengua forma part de les ferramentes bàsiques que oferix la Universitat Popular de València per a enfortir les xarxes de ciutadania activa i participativa als barris, afavorir el coneixement no sols de la nostra llengua sinó també de la nostra història i cultura com a poble i promoure l’encontre intercultural entre el veïnat».

Els cursos de valencià dirigits a la preparació dels examens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, en els nivells corresponents a l’Elemental i Mitjà, s’han impartit en diversos centres de la UP per professionals en la matèria. D’altra banda, la UP, en col·laboració amb el Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament, també ha desenvolupat un programa d’activitats culturals dirigides al coneixement de la nostra llengua i cultura com ara tallers de poesia i lectura en valencià, visites al teatre en valencià i altres iniciatives culturals.

LA UP SE SUMA AL PROJECTE «PARLA’M EN VALENCIÀ»

D’altra banda, la Universitat Popular de València ha encetat una nova col·laboració amb el Servei de Normalització Lingüística i Escola Valenciana per a incorporar, a partir de setembre, els seus centres al programa «Parla’m en valencià» de voluntariat per a la formació de parelles de persones que busquen millorar el seu coneixement i pràctica de la llengua amb persones valencianoparlants que poden facilitar este aprenentatge.

Lozano ha posat en valor la Universitat Popular com «un dels recursos municipals més valorats de la ciutat -com demostren les dades de l’Infobaròmetre municipal amb 8,5 sobre 10 de valoració- i més establerts a la vida quotidiana dels nostres barris, un espai que facilita l’accés a la cultura a totes les persones. En eixa línia s’ha demostrat que la ciutadania de València està interessada en la pràctica de la nostra llengua i si se li oferix una proposta seriosa i completa els usurais i usuàries de la UP s’interessen i les cursen. Ha sigut un encert incrementar la que era una quasi inexistent oferta en valencià en la UP en temps del PP».

Els centres de #UPValència en Carpesa, NouMoles, Algirós i Abastos presenten el resultat del projecte “Portes tancades:…”, una iniciativa  de la formadora de Pintura i Dibuix de la UP Mari Carmen Rodrigo, en col·laboració amb el formador Lalo Jiménez  i la formadora Amparo Blasco, desenvolupada durant aquest curs, en la qual han obert una reflexió sobre els camins que s’obrin i tanquen, les oportunitats, la intolerància, les violències. El projecte, que ha culminat amb una exposició permanent en els centres participants, es pot visitar a partir d’aquesta setmana en els diferents centres.

Travessar per primera vegada la porta de qualsevol universitat popular pot canviar en major o menor mesurada la vida de les persones.  No creuar-la, per falta d’interés, desconeixement, vergonya, idees preconcebudes… Impedirà “contaminar-se” de tot el bo que aquest projecte municipal ofereix a la ciutadania.

Les portes sovint ens protegeixen, preserven la nostra intimitat i guarden els nostres secrets, a vegades ens tanquen i ens lleven la llibertat. Les nostres vides estan marcades per portes que ens atrevim a creuar i també per les quals no creuem. Hi ha portes que travessem amb entusiasme, unes altres precipitadament, algunes les superem per necessitat, unes poques amb por i unes altres ens suposaran l’inici d’una nova vida, un nou projecte gran o xicotet que ens marcarà per sempre.

El projecte de la universitat popular deixa petjada en les persones que han participat en ell. La gran majoria de gent que ha travessat les seues portes i s’ha matriculat en algun curs, repetirà a l’any següent.  Sembla just perquè retornar aqueixa petjada a una casa, generosa com aquesta, que té sempre les seues portes molt obertes. Des de l’aula de pintura i dibuix, hem volgut que les i els participants, que setmanalment han traspassat la seua porta, deixen la seua marca “per sempre” en aquesta casa que és de totes i tots, pintant alguna que haja canviat les seues vides.

Aquest no és un mer treball de còpia. És un treball de reflexió, és un treball en el qual des de la nostàlgia i la perspectiva que ens donen els anys, reparem en els llocs on hem passat bons i males estones, on hem gaudit amb les alegries i hem patit dolor, tristesa i disgustos, on hem conviscut amb els nostres vius i els nostres morts… En definitiva, on hem viscut les coses que ens han fet ser tal com som i han donat sentit a les nostres vides.

Darrere de cada tablilla, cada artista ha escrit en prosa o vers el que ha suposat en la seua vida la porta que ha pintat. Text que no es mostra al públic, però que es guarda en una memòria escrita, com queden guardats els records en la nostra.  I perquè la petjada continue, cada nou participant de dibuix i pintura que travesse la porta del nostre taller a més dels treballs que faça durant el curs, haurà d’afegir una nova peça a aquest conjunt, sent així aquesta, com ho és la universitat popular, una obra inacabada, en contínua renovació i que marca a tota i tot el que passa per ella.

Lalo Jiménez (Professor de Dibuix i Pintura en la UP de València)

Els centres de #UPValència en Carpesa, NouMoles i Algirós presenten el resultat del projecte “Portes tancades:…”, una iniciativa  de la formadora de Pintura i Dibuix de la UP Mari Carmen Rodrigo, en col·laboració amb el formador Lalo Jiménez  i la formadora Amparo Blasco, desenvolupada durant aquest curs, en la qual han obert una reflexió sobre els camins que s’obrin i tanquen, les oportunitats, la intolerància, les violències. El projecte, que ha culminat amb una exposició permanent en els centres participants, es pot visitar a partir d’aquesta setmana en els diferents centres.

La iniciativa “Portes Tancades: …” està inclosa en la programació anual de les classes de Dibuix i Pintura de la Universitat Popular dels diferents centres implicats, i “reflecteix a través d’al·legories pictòriques la cíclica discussió respecte a violències de tota mena, ja siguen aquestes de gènere, raça, sexualitat o condició social. En una situació política en la qual sembla que la tolerància es demanda per a totes les idees, fins i tot a aquelles que, paradoxalment, anul·len la llibertat d’unes altres, “Portes Tancades” es planta irresoluble, “No. Fins ací hem arribat.” Portada”, assenyala el comité docent.

El format triat és de tablillas de fusta de 10 x 15cm, intervingudes mitjançant tècniques tant seques com humides (oleo, sanguina, acrílic, esmalts…). A més, l’exposició anirà creixent cada any, ja que l’alumnat cedirà una obra per a mantindre viu l’espai. El feedback entre docent i discent es fa visible en l’exposició, mostrant obres que s’han anat fent durant el curs.

La Universitat Popular de València publica en versió descarregable gratuïta la col·lecció completa del seus “Quaderns de la Universitat Popular”, que recullen algunes de les conferències inaugurals de la Universitat Popular de 1903 junt a les repliques que dones de reconegut prestigi realitzen a aquelles conferències de principis de segle, incorporant la visió feminista.  Rellegir un text de principis del XX és un exercici interessant que facilita el reconeixement del trajecte recorregut. És un viatge en el temps a un dels llocs d’on venim i dels que hem pogut eixir realitzant importants conquestes, lluitades per les dones des dels espais privats i públics, sobretot en l’ombra, amb patiment i enormes sacrificis, per convicció o per intuïció, però per damunt de tot no donant-nos mai per vençudes.

“Conferències segle a segle de la Universitat Popular de València” recull els textos de les conferències de María-Ángeles Durán (2016) i Gumersindo de Azcárate (1903) sobre “LA IMPOSSIBLE NEUTRALITAT DE LA CIÈNCIA”.

Obrim amb aquests quaderns un pont de segle a segle per a prendre les reflexions del passat i entendre millor el viatge que han realitzat algunes idees que hui es mantenen vives, és necessari recuperar i cal conéixer per a continuar impulsant el pensament crític.

També inclou els textos de Luz Sanfeliu Gimeno (2017) i Anselmo Arenas (1903) sobre “LA CRÍTICA DE LA UNIVERSIDAD POPULAR” en relació a la participació de les dones i “ REPUBLICANAE I FEMINISTES VALENCIANES. ALTRES CLAUS PER A INTERPRETAR EL PROCÉS DEMOCRATITZADOR”.

I per últim, també inclou els textos de Irene Ballester Buigues  (2018) i Luis Simarro Lacabra (1903) sobre “LA MISSIÓ DE LA CIÈNCIA EN LA CIVILITZACIÓ” de Simarro  i la resposta de Ballester “ACTIVISTES I CREATIVES: ART I FEMINISMES PER AL CANVI SOCIAL”.

 Descarregar quadern número 1

Descarregar quadern número 2

Descarregar quadern número 3

INTRODUCCIONS ALS QUADERNS 1, 2  i 3:

 QUADERN NÚMERO 1. : “LA IMPOSSIBLE NEUTRALITAT DE LA CIÈNCIA”. María-Ángeles Durán (2016) i Gumersindo de Azcárate (1903).

La conferència inaugural de la Universitat Popular de València es va celebrar el 8 de febrer de 1903, al Centre de Fusió Republicana del carrer Llibrers, en un saló que, pel que conten les cròniques periodístiques de l’època, estava de bat a bat, amb més de 2.000 persones, de les quals més de cent eren dones.

Aquella primera Universitat Popular fou fundada per Vicente Blasco Ibáñez amb l’objectiu d’aproximar la cultura a les persones que difícilment podien accedir a ella, fomentar el pensament crític i defensar el laïcisme, especialment en allò que tenia a veure amb la intromissió de l’Església en l’ensenyament i en la ciència.

L’any 2016 l’Ajuntament de València va celebrar per primera vegada el naixement d’aquella primera Universitat Popular de València -que fou a més de les primeres d’Espanya- demanant a la sociòloga, investigadora del CSIC i Premi Nacional d’investigació, María-Ángeles Durán, que fera la rèplica a la conferència inaugural de la UP que va oferir, en febrer de 1903, Gumersindo de Azcárate sota el títol “La neutralidad de la ciencia”. El repte va consistir a prendre el text d’aquella conferència i abordar la mateixa qüestió des de l’actualitat,

incorporant la perspectiva de gènere, per a mantenir un diàleg de segle a segle sobre aquells temes que tot i el pas dels anys continuen interessant-nos, han adquirit nous matisos i es poden abordar des d’altres perspectives.

Les 24 conferències que formaren part d’aquell primer curs 1902/1903 de la Universitat Popular de València, es varen reunir i editar en 1904 en un llibre, gràcies a la transcripció voluntària realitzada pel taquígraf José Ibáñez Taso. A més, cada conferència es va vendre a través del diari El Pueblo i a la seu de la Universitat Popular, en quaderns o follets individuals, com sabem per les cròniques periodístiques.

Enguany la Universitat Popular vol reprendre aquella iniciativa i publicar cada any, reunides en un quadern, una conferencia d’aquell primer curs i la rèplica que més de cent anys després li fa una dona amb equiparable autoritat acadèmica.

És així com arriba a les vostres mans aquest primer quadern de “Conferències de segle a  segle” de la Universitat Popular, que reuneix en una publicació la conferència inaugural impartida el 8 de febrer de 1903 per Gumersindo de Azcárate amb el títol “La neutralitat de la ciència” i la conferencia impartida l’11 de febrer de 2016 per María-Ángeles Durán amb el títol “La impossible neutralitat de la ciència”.

El quadern també inclou les cròniques de la premsa sobre l’esdeveniment d’aquella conferència inaugural i els anuncis de la venda del “folleto” amb les conferències per fascicles.

La conferència oferida per María-Ángeles Durán al paranimf de la Universitat de València en febrer de 2016 es pot veure al canal de youtube de la Universitat Popular de València. I el text que es reprodueix en aquest quadern és aquella conferencia revisada i ampliada per la ponent, com ella mateixa explica en el seu text introductori.

Obrim amb aquests quaderns un pont de segle a segle per prendre les reflexions del passat i entendre millor el viatge que han realitzat algunes idees que hui es mantenen vives, és necessari recuperar i cal conéixer per a seguir impulsant el pensament crític.

QUADERN NÚMERO 2: “REPUBLICANAS Y FEMINISTAS VALENCIANAS. OTRAS CLAVES PARA INTERPRETAR EL PROCESO DEMOCRATIZADOR”, Luz Sanfeliu Gimeno (2017) i  “CRÍTICA DE LA UNIVERSIDAD POPULAR”,  Anselmo Arenas (1903).

 “Vengo esta noche a defender la Universidad Popular contra las calumnias” va dir Anselmo Arenas davant d’un auditori de dues mil persones, segons les cròniques periodístiques de l’època.

Era el 10 de març de 1903, al Centro de Fusión Republicana del carrer Llibrers de València, un edifici ara desaparegut enfront del palau del Marqués de dos Aigües. Entre el públic moltes dones, moltíssims homes de classe treballadora, també insignes catedràtics de la Universidad Central de Madrid i Vicente Blasco Ibáñez, el fundador de la Universitat Popular.

“Debatiremos y dialogaremos esta tarde el señor Anselmo Arenas y yo (…) yo como historiadora especialista en Historia de la Educación de las Mujeres o de las Relaciones de Género, (no sé qué pensaría el señor Arenas de este hecho)” deia Luz Sanfeliu al paranimf de la Universitat de València, a La Nau, un segle després. Era el 21 de febrer de 2017, entre el públic molts homes, moltíssimes dones, moltes feministes, també professores i catedràtiques de la UV, el vicerector de Cultura i Igualtat, Alejandra Soler amb 103 anys –benvolguda mestra de la Universitat Popular– (en el que va ser el seu últim acte públic), la presidenta delegada i regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de València i la directora de la Universitat Popular de València.

“Me voy a posicionar en el análisis desde una perspectiva que entiende el género como una construcción cultural –continúa Sanfeliu-. Es decir, (…) necesitamos marcos de comprensión para alojar las experiencias, igualmente las experiencias de género. Y, en esta conferencia nos fijaremos especialmente en esa disputa cultural, con efectos de poder, entre sectores 6 sociales distintos y entre hombres y mujeres, por asignar a través de los discursos distintos significados a la feminidad”.

Arenas impartia la conferència “Crítica de la Universidad Popular”, una de les vint – i – quatre ponències que catedràtics i professors com Luís Simarro, Luís Morote, Adolfo Gil y Morte, Vicente Peset y Cervera o Juan Bartual, entre altres, -tots homes- impartiren al curs inaugural 1902/1903 de la Universitat Popular de València.

En la seua intervenció va fer una defensa de la Universitat Popular com un recurs imprescindible per a estendre la cultura entre les persones de la classe treballadora, incloses les dones, i convertir la cultura en un patrimoni popular, enfront de l’elitisme, el dogmatisme i la voluntat de mantenir al poble en la ignorància.

“… esas lenguas viperinas apellidan á esta vuestra casa Taberna popular, á nosotros taberneros mayores, y á vosotros adoradores del dios Baco. ¡Bien comprenden que es una infamia; pero no por eso dejan de lanzarla á los cuatro vientos! “ explicava Arenas.

La seua intervenció va centrar el focus a denunciar les critiques i calumnies que els detractors de la Universitat Popular, entre ells els sectors clericals, difonien. I a defensar el laïcisme, la necessitat d’obrir l’accés de totes les persones a l’educació i la cultura, la importància de rebutjar la ingerència de les creences religioses en l’educació i en la ciència. Venia a defensar precisament els valors fundacionals de la Universitat Popular valenciana, la necessitat d’aproximar la cultura i el coneixement a totes les persones, especialment a aquelles que no havien tingut oportunitat d’accés, i impulsar la participació social des del pensament crític.

La Universitat Popular de València, des de 2016, celebra cada mes de febrer el seu aniversari, enguany el 115, amb el propòsit de seguir donant a conéixer aquests valors fundacionals, que continuen vigents i que són a més un eix fonamental que guia el treball i la filosofia de la institució.

En el marc d’aquesta celebració, cada any la Universitat Popular recupera una de les conferències inaugurals d’aquell primer curs 1902/ 1903 i dona veu a una dona per a que reinterprete en clau actual, faça la rèplica o desenvolupe un nou fil de pensament a partir d’aquelles ponències fundacionals, incorporant a més la perspectiva de gènere. Propiciem així una conversa de segle a segle, entre un home i una dona, sobre els temes que preocuparen i dels que s’ocuparen en l’any que la Universitat Popular es va fundar abordant-los des del present.

I reunim les dues conferències que conformen la conversa de segle a segle en un quadern que conservarà la memòria del que fou i les noves perspectives des de les quals la Universitat Popular de València continua complint una inestimable funció social. El número 1 dels quaderns “Conferències de segle a segle” recolliren les conferències de Gumersindo de Azcárate (1903) i la resposta de María-Ángeles Durán (2016). Enguany el número 2 recull les conferències d’Anselmo Arenas (1903) i la contextualització de Luz Sanfeliu (2017).

Mantenim obert el pont de segle a segle que ens permet atendre les reflexions del passat per a seguir impulsant, des de l’accés a la cultura , el pensament crític, la participació social, la inclusió i la igualtat.

 QUADERN NÚMERO 3: “MISIÓN DE LA CIENCIA EN LA CIVILIZACIÓN”, Luis Simarro Lacabra (1903) i  “ACTIVISTES I CREATIVES: ART I FEMINISMES PER AL CANVI SOCIAL”, Irene Ballester Buigues (2018).

Entre el 6 i el 8 d’abril de 1903, el catedràtic de Medicina Luis Simarro va impartir tres conferències per a tancar el curs fundacional de la Universitat Popular de València, convidat pel fundador, Vicente Blasco Ibáñez. Dies abans, el diari El Pueblo anunciava en portada la próxima arribada del catedràtic a València i deia d’ell que era “uno de los sabios más verdaderos que tiene España. Modesto por carácter y enemigo de exhibiciones por conservar la independencia de su vida, dedicada completamente al estudio, Simarro es uno de los hombres que menos figuran fuera del mundo de la ciencia y que más derecho tiene por su inteligencia y su inmensa cultura a la admiración pública”. El mateix diari explicava després de les conferències que “los alumnos de la Universidad Popular tributaron anoche ruidosas ovaciones al doctísimo profesor, que eran una sincera y espontánea expresión de su gratitud hacia quien de modo tan generoso da la ciencia y vulgariza su saber entre el pueblo”.

El diari destacava una de les claus de l’ideari que va impulsar Blasco en fundar la Universitat Popular i que encara continua viva a esta institució: fer accessible la cultura a totes les persones. El llenguatge utilitzat ocultava però, que en aquell primer curs 1902-1903 s’inscrigueren cent cinquanta dones en la Universitat Popular, en una València amb un 72% d’analfabetisme i no més de 1400 estudiants a l’Estudi General.

Les conferències de Simarro, que es publiquen íntegres en estes pàgines, portaven per títol “Misión de la ciencia en la civilización”, i en elles va destacar el paper de la ciència, la cultura i especialment l’educació, per a la civilització, entesa esta com una societat culta.

Un any més la Universitat Popular de València, amb motiu del seu aniversari, ha demanat una dona experta, en este cas Irene Ballester Buigues, que faça la rèplica a una de les 24 conferències del curs fundacional de la Universitat Popular, impartides totes per homes, i la de Luis Simarro ha sigut la seleccionada.

Les conferències d’aquell primer curs foren recollides pel taquígraf José Ibáñez Taso i editades en butlletins per fascicles, a la venda en l’administració del diari El Pueblo. En 1904 foren, a més, reunides i publicades en un llibre titulat Conferencias de la Universidad Popular de Valencia, que per cert fou imprès per una dona, als tallers Vídua d’Emilio Pascual, al carrer Pizarro de València.

Irene Ballester Buigues, doctora en Història de l’Art, va acceptar el repte de dialogar, amb un segle de distància, amb el doctor Simarro i anar un poc més enllà que el catedràtic pel que fa a allò que cal tenir en compte perquè avance la humanitat: la veu i els drets de les dones.

A la seua llarga exposició Simarro només pronuncia la paraula mujer una vegada, per a fer al·lusió a un exemple relacionat amb el costum de seguir la moda, en este cas sobre pentinats. Un segle més tard, en llegir la intervenció, crida l’atenció inevitablement l’ús del masculí universal i el punt de vista androcèntric omnipresent a les reflexions del text, que han d’entendre’s en el context de l’època. Criden l’atenció precisament perquè des de 1903, en què les dones espanyoles no eren considerades ciutadanes i no podien votar, hem recorregut un camí en el qual s’ha aconseguit remoure obstacles i avançar més del que probablement Luis Simarro va imaginar.

Rellegir un text de principis del XX és un exercici interessant que facilita el reconeixement del trajecte recorregut. És un viatge en el temps a un dels llocs d’on venim i dels que hem pogut eixir realitzant importants conquestes, lluitades per les dones des dels espais privats i públics, sobretot en l’ombra, amb patiment i enormes sacrificis, per convicció o per intuïció, però per damunt de tot no donant-nos mai per vençudes. Irene Ballester fa un recorregut analític, reflexiu i gràfic per mostrar-nos com al llarg de la història de l’art s’ha objectualitzat el cos de les dones, se’ns ha jutjat i culpabilitzat, i se’ns ha negat la individualitat, aquella que ens permet ser subjectes, tenir drets i ser lliures. Però també ens mostra, a partir de l’obra d’algunes autores, com hem pogut subvertir la mirada masculina cosificadora, violenta, opressora, des de la que el patriarcat ha exercit el poder i la dominació sobre nosaltres.

Simarro, en la seua exposició, inicia un fil argumental que ens condueix curiosament a algunes de les reivindicacions més vigents del feminisme. Podem dir que pren el camí, encara que no l’acaba de recórrer. Parteix del materialisme històric per a exposar que l’home no és sols un ésser econòmic, sinó també intel·lectual, artístic, moral i no sols els procediments que tenen a veure amb la producció i l’economia, allò que té un valor econòmic assignat, contribueix a transformar les relacions socials. També l’art i l’educació, diu, transformen les relacions socials, i assenyala «Todo trabajo, no sólo económico, sino artístico, ético, intelectual, etc., modifica las relaciones sociales, varía el medio artificial en que el hombre vive».

Cent sis anys després d’haver-se escrit aquesta reflexió, és quasi inevitable que el pensament ens porte, en eixe etc que introdueix en la seua intervenció, a les cures, a tot el treball no remunerat que les dones han realitzat i realitzen a l’ombra, sense reconeixement social, sense remuneració, imposat socialment com una responsabilitat exclusivament femenina, relacions desiguals fruit de l’estructura social patriarcal, que han fet possible que la societat puga sobreviure, a costa de la vida, els drets i la llibertat de les dones, de la meitat de la humanitat. En eixe etc, un segle després, les dones estem escrivint les cures i reivindicant que eixes cures, la vida, se situe al centre del sistema.

Quan nosaltres, les dones, avancem en drets i llibertats, conclou Irene Ballester, avança la humanitat, avança la civilització, avancem homens i dones. Hi estem d’acord i som conscients, des de la Universitat Popular de València -on un dels nostres objectius principals és la formació al llarg de la vida cuidant els vincles entre persones, teixint complicitats entre generacions i en els espais de proximitat de cada barri i poble de la ciutat-, que el diàleg de segle a segle, saber d’on venim i d’on venen les idees, reflexionar, qüestionar i fomentar el pensament crític, és sens dubte un guany per a la humanitat.

Des de febrer de 2016, amb caracter anual, desenvolupem el projecte ANIVERSARI UNIVERSITAT POPULAR , per tal de recuperar la memòria de la història d’esta institució i dedicar un programa d’activitats culturals al voltant dels valors de l’ideari fundacional de la UP València, creada al 1903 per Vicente Blasco Ibáñez.

Cada any, hem encomanat a una dona amb solvència acadèmica i/o professional que fera la rèplica a una de les conferències que en el curs 1902/03 impartiren homes de l’àmbit acadèmic, dins del programa del curs inaugural de la Universitat Popular de València. Així, hem tingut a les mestres Rosa Maria Calaf, Irene Ballester Buigues, Luz Sanfeliu i María Angeles Durán.

La Universitat Popular ha fet una recopilació de les conferències que varen oferir i que gràcies al seu enregistrament podem tornar a gaudir completes.

CONFERÈNCIA ROSA MARIA CALAF | VISIÓ CRÍTICA EN L’ERA DE LA DESINFORMACIÓ| CCCC EL CARMEN |  FEBRER 2019 |116 ANIVERSARI UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA |

CONFERÈNCIA IRENE BALLESTER | ACTIVISTES I CREATIVES: ART PER AL CANVI SOCIAL | LA NAU |  FEBRER 2018 |115 ANIVERSARI UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA |

CONFERÈNCIA LUZ SANFELIU | REPUBLICANES I FEMINISTES VALENCIANES. ALTRES CLAUS PER A INTERPRETAR EL PROCÉS DEMOCRATITZADOR| LA NAU |  FEBRER 2017 |114 ANIVERSARI UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA |

CONFERÈNCIA MARIA ANGELES DURÁN | LA IMPOSIBLE NEUTRALIDAD DE LA CIENCIA| LA NAU | FEBRER 2016 |113 ANIVERSARI UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA |

El 4 d’abril de 1903, el periòdic El Pueblo publicava en la seua portada  una convocatòria “a todas las alumnas en la Universidad Popular á una reunión que se celebrarà mañana domingo á las once y media de la misma para tratar de la creación de la casa de maternidad. Hará uso de la palabra el doctor D. Miguel Orellano”.
Pel que sembla, s’havia obert una subscripció popular per a finançar la creació d’una casa de maternitat, en la fundació de la qual van participar les alumnes del curs 1902/03 de la Universitat Popular.

El 6 d’abril de 1903 El Pueblo va publicar també en portada la crònica de la reunió en la qual es tractaria sobre la fundació de la casa de Maternitat de València, una “empresa humanitaria” en paraules del doctor Orellano, que tractaria d’imitar altres  projectes similars a l’estranger, “una obra que no puede tener color político alguno, que no tiene más que una finalidad científica y humanitaria”.

La crònica periodística destaca que la reunió va contribuir a “excitar el sentimiento de todas las alumnas, predisponiéndolas a trabajar con mayor entusiasmo”. En la reunió, assenyala el text, “se acordó en definitiva continuar los trabajos emprendidos hasta lograr que la suscripción alcance muchos miles de adhesiones”.