La Universitat Popular de València col·labora amb Creu Roja en el projecte “Dones en la guerra” per a fer visible diferents realitats de dones de tot el món en situació de conflicte bèl·lic. El projecte forma part de la campanya de coeducació “Dones del món per a una ciutadania global”.
En el projecte han intervingut participants de l’activitat de Dibuix i pintura del centre Algirós de la Universitat Popular de València. Cada participant ha realitzat una obra pròpia basada en l’exposició fotogràfica de la Creu Roja “Dones del món”, en la qual es reflecteix la problemàtica que pateixen dones, adolescents i xiquetes en conflictes armats, donant-los veu i visibilitat a través de l’art.

Des de sempre la dona ha sigut present en els conflictes armats, si abans eren solament víctimes de guerra, a poc a poc, van tindre més protagonisme i van participar com a infermeres i cuidadores de soldats ferits i d’altres persones afectades pel conflicte armat.

Amb el temps, van començar a actuar com a informants, missatgeres i com a soldades. La veritat és que, malgrat una certa invisibilitat, moltes dones sempre van ser presents en diversos conflictes, siga per a lluitar pels seus ideals o com a voluntària per a compondre les línies de front en batalles per les quals entenien que la seua presència era necessària.
La tasca d’informar i fer registre de les guerres tampoc ha quedat exclusivament a les mans dels homes. Les dones també ho van fer, encara que hagueren d’usar un nom d’home per a signar el seu treball, com el cas de Gerda Taro, que signava com Robert Capa, i va ser la primera dona a treballar com a reportera, fotografiant en la guerra civil espanyola.
Dones espanyoles també lluitaren en aqueix conflicte i conseqüentment moltes van acabar exiliades amb la victòria del feixisme. Vàries van fugir a França, on van integrar la resistència francesa durant la segona guerra mundial en contra l’ocupació nazi, com la gallega María Vázquez Blanco.
A pesar que moltes van assumir un paper fort i proactiu, altres dones continuen sent víctimes de violència, d’esclavitud sexual, abusos, com si foren part del territori a ser conquistat i destrossat.
Per a emparar a les víctimes, hi ha dones que actuen com a protectores i altres com a educadores, que busquen per mitjà de l’educació conscienciar sobre els seus drets en situació de conflictes i així també lluitar per la justícia i la pau.

La Universitat Popular de València treballa la reivindicació de la Igualtat per raó de sexe tot l’any, per això desenvolupa projectes en el marc conceptual que és #8MCadaDia. Aquest curs un dels projectes desenvolupats ha sigut “El color de la música”, una iniciativa que reuneix dues exposicions que tenen com a fil conductor la música. La primera està conformada per 6 panells amb dibuixos realitzats amb tècniques seques com a llapis grafits, carbonets, sanguines i pastissos. La segona, titulada “Dones en la música” és un panell amb 36 tauletes pintades amb pintura acrílica per participants de dibuix i pintura del centre Algirós de la Universitat Popular,  mostrant per ordre cronològic a 36 dones relacionades amb el camp musical.

Amb ella s’ha volgut homenatjar les dones de tots els temps l’àmbit professional de les quals és la música i que han sigut oblidades i excloses del cànon musical oficial. En la mostra es pot reconéixer a algunes de les nostres grans cantants, compositores, intèrprets, directores d’orquestra… i també a altres artistes  menys conegudes, però no per això menys importants.

En temps arrere l’associació de les dones a funcions merament reproductives i domèstiques no els permetia l’accés a una formació institucional o professió pública. Per això la majoria d’elles no han sigut prou valorades en el seu temps, però per ser referents indiscutibles de la nostra cultura musical mereixen hui el reconeixement públic.