Rosa Parks. Imagen licencia Creative Commons (Associated Press)

Referents històrics en la defensa dels drets civils com Rosa Parks i Martin Luther King, o  la doblement reconeguda amb el premi Nobel -de Física i de Química- i primera dona a aconseguir este guardó, Marie Curie, van ser alumnes del que es consideren equivalents a les primeres universitats populars dels Estats Units (Escola de Drets Civils i apoderament ciutadà Highlander Folk School, de Tennesse) i de Polònia (la Flying University  o Universitat Flotant polonesa) respectivament. Als Estats Units estos centres van ser crucials per a aprendre a llegir i escriure i, així, poder votar. A Polònia van ser fonamentals per a la formació de les dones, ja que en aquells moments estes tenien prohibit l’accés a l’educació.

En el 120 aniversari de la fundació de la Universitat Popular de València, les classes d’Anglés dels centres UP Castellar-l’Oliveral i UP Na Rovella han investigat juntament amb la seua formadora, Mª Carmen Pérez Rodrigo, sobre l’origen de les universitats populars en el món i, per a això, han elaborat un projecte dividit en dues parts, que els agradaria compartir amb totes i tots vosaltres.

La primera part consisteix en un llibre i àudiollibre sobre les UPs del món, que es pot descarregar i escoltar en 9 capítols i al qual han donat veu 92 participants.

L’audiollibre i el llibre en pdf es pot descarregar ACÍ.

Cada capítol compta amb diferents veus de participants. En aquest treball apareix recollida la història de les universitats populars des dels seus orígens a Dinamarca, de la mà de l’educador Nikolai F. S Grundtvig que, descontent amb l’educació i escoles de llavors (1), va idear el que ell va dir les Skolen för Livet “escoles per a la vida” o Folkehojskole, traduïdes en anglés com a Folk High Schools o, en espanyol, Universitats Populars, amb un significat que podreu descobrir en el capítol dedicat a Dinamarca i amb un èxit tal que prompte es van expandir per altres països com França, de la mà d’intel·lectuals com George Deherme, qui volia crear una elit obrera que fora capaç de guiar a les masses i per a això calia “apassionar i formar al poble” i el lloc perfecte per a fer-ho eren les universitats populars.
En altres països, no obstant això, com Gran Bretanya, l’important va ser l’extensió Universitària i el que es va conéixer com University Settlements (Colònies Universitàries), que trobareu explicades en el llibre i com van ser ràpidament exportades a altres països com el Canadà, Austràlia o USA, amb casos que hem de destacar com la Highlander Folk School, de Tennesse.

Esta Escola de Drets Civils i d’apoderament ciutadà, equivalent a una Universitat Popular, va ser creada en 1932 per l’educador Myles Horton, inspirat en les UPs Daneses. I encara que al principi es va centrar en l’educació de persones adultes, en els anys 50 va canviar la seua atenció als problemes racials i este centre es va convertir en un dels pocs llocs del sud on van poder reunir-se persones amb diferent color de pell en plena segregació i el lloc on es van formar líders de la lluita pels drets civils com Martin Luther King, John Lewis i molts altres membres del Moviment estudiantil de Nashville i del Comité Estudiantil no violent SNCC. La mateixa Rosa Parks va assistir en 1955 a un taller en aquesta UP quatre mesos abans de negar-se a alçar-se de l’autobús per haver-se assegut en una zona reservada a blancs, fet que va iniciar el famós Montgomery Bus Boycott (2).  Encara que no cregueu que aquest és l’únic punt destacable.

Marie Curie. Imagen de Wikimedia Commons con licencia Creative Commons

En el ràpid recorregut de l’audiollibre per països europeus com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Suïssa, Polònia, Itàlia, Portugal o Rússia; Asiàtics com el Japó o Austràlia; Llatinoamericans com l’Argentina, el Brasil, el Perú, Mèxic o fins i tot africans com Maurici, entre altres, trobareu moltes curiositats perquè en tots els casos han sigut centres clau de la formació contínua de persones adultes, de caràcter laic, gràcies als quals es van forjar personatges tan importants per a la història de la humanitat com la premi Nobel Marie Curie, que va començar la seua formació científica de manera secreta en una Universitat Popular clandestina de Polònia anomenada Flying University (Universitat Flotant o Volant) per la rapidesa en la qual professors i estudiants havien de canviar d’ubicació per a no ser detinguts en un moment en què estava prohibit que les dones estudiaren (3).

Al llibre i  els capítols d’àudio, se sumen dos vídeos que resumeixen el més important del treball realitzat i que s’han elaborat gràcies a la col·laboració de 45 participants dels centres UP de Castellar-l’Oliveral i Na Rovella, amb l’edició realitzada per dos d’ells, Ángel Iranzo i Rafael Añón.

Les universitats populars espanyoles
D’altra banda, la segona part d’aquest projecte va ser fer un recorregut ràpid pels antecedents espanyols de les UPs (biblioteques populars, casinos, ateneus obrers o llibertaris, cases del poble, etc.,) la seua evolució des dels seus orígens fins a l’actualitat i, sobretot, de la universitat popular valenciana. Per a això, les persones participants del centre UP Na Rovella, de la Universitat Popular de València, van representar un teatrillo musical, anomenat “Si la UP fora una cançó”, basat en un altre llibre elaborat per a aquest fi que porta per títol “Les Universitats Populars Espanyoles”, i que també podreu descarregar-vos com a regal del 120 aniversari.

Descarregar “Les Universitats Populars espanyoles” ACÍ.

El motiu de fer un teatre va ser, a part de per a passar-ho bé, gràcies a la bona predisposició de les participants de l’activitat d’Anglés de totes dues UP, que és immillorable, per a intentar rendir un homenatge a Vicente Blasco Ibáñez, fundador de la primera universitat popular de València, qui volia que la UP fora “un terreny nou on tots i totes pogueren entrar, on es presentara l’ensenyament amb vestidures de festa i se servira la ciència com una diversió”. La Universitat Popular havia de ser totes les nits –segons ell- alguna cosa així com un “teatre lliure i gratuït de l’ensenyament” i això és el que es va pretendre emular amb la nostra representació.

A més, les persones participants han elaborat el guió d’una representació teatral en la qual a través de la música i d’un text es resumeix la història sobre l’origen de les Universitats Populars en el món. El guió també pot descarregar-se ACÍ.

La realització d’aquest projecte ha comportat un important procés d’investigació i estudi de documentació, articles i bibliografia en anglés, així com un treball de síntesi, redacció i enregistrament sonor, per a compartir i exposar els resultats.

Esperem que us agrade el resultat i servisca per a estimular més investigació posterior sobre el tema per part de tots i totes. Feliç 120 Aniversari!

Per Mª Carmen Pérez Rodrigo (formadora d’Anglés de la Universitat Popular de València)

NOTES Al PEU
1 Que anomenava “escoles per a la mort” o “escoles negres” perquè l’única cosa que feien era omplir el cap de continguts inútils però no ensenyaven a pensar ni a ser ciutadans i ciutadanes útils i activa per a la societat.
2 Moltíssim més podríem dir del paper clau d’aquest centre com la fundació de PROGRAMES DE CIUTADANIA dirigits per Septima Clark, Esau Jenkins i Bernice Robinson, totes i tots ells participants de Highlander, a través dels quals van ensenyar a moltes persones Afroamericanes els seus drets com a ciutadans i ciutadanes i a llegir i escriure per a evitar entrar en programes d’esterilització massiva aplicats a persones de baix coeficient intel·lectual o poder votar, en passar els tests requerits per a això, abans que Martin Luther King encarregara aquesta tasca a les esglésies baptistes.
3 Encara que no sols ella es va beneficiar dels ensenyaments d’aquesta Universitat. Es calcula que unes 5.000 dones van poder formar-se en els primers 20 anys d’existència i també homes perquè la qualitat d’ensenyament d’aquesta institució va adquirir un nivell tan elevat que els homes també van voler formar-se en ella fins que va poder eixir de la clandestinitat en 1905-06 i es va convertir en la Universitat Polonesa Gratuïta (Wolna Wszechica Polska), en funcionament des de llavors fins a l’actualitat.

Publicidad de una Universidad Popular o Folk high-School danesa

En esta pàgina es pot descarregar els àudios, vídeos i pdfs sobre la història de les universitats populars al món i a Espanya, un projecte realitzat pels grups de l’activitat d’Anglés dels centres UP Castellar-l’Oliveral i UP Na Rovella de la Universitat Popular de València. En este projecte han intervingut 92 participants a més de la formadora d’esta activitat, Mª Carmen Pérez Rodrigo.

Més informació ACÍ.

DESCÀRREGA 1.  AUDIOLLIBRE, PER CAPÍTOLS, DE “L’origen de les universitats populars (en el món)”:

Descarregar audiollibre cap. 00 Introducció

Descarregar audiollibre cap. 01 Dinamarca

Descarregar audiollibre cap. 02 França

Descarregar audiollibre cap. 03 Regne Unit

Descarregar audiollibre cap. 04 EUA

Descarregar audiollibre cap. 05  Canadà-Australia

Descarregar audiollibre cap. 6 Altres països 

Descarregar audiollibre cap.7 Polònia, Italia i Portugal

Descarregar audiollibre cap. 8 Rússia i Japó

Descarregar audiollibre cap. 9 Llatinoamèrica i Àfrica.

2. DESCÀRREGA 2:  llibre “El origen de las universidades populares (en el mundo)” en pdf.

3. DESCÀRREGA 3: llibre “Las Universidades Populares en España y en Valencia”

4. Guió de la representació teatral “Si la UP fuera una canción”.

La Universitat Popular de València ha omplit prop de 3.000 butaques de diferents sales de cinema en la XXI edició de la seua Setmana del cinema, una cita anual (només interrompuda per la pandèmia) que se celebra des del curs 1999/2000 i en la qual els 31 centres de la UP celebren el cinema amb l’assistència a diferents projeccions i treballen a les aules sobre la temàtica triada en cada ocasió. Enguany la setmana del cinema s’ha celebrat en el marc del 120 aniversari de la Universitat Popular de València i ha tingut com a temàtica les relacions humanes.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa del servei de #GestióCultural de #UPValència és la d’integrar el cinema dins de l’àmbit de la formació i l’aprenentatge així com promoure l’alfabetització audiovisual en els centres UP i, amb això, en la societat. És també una manera de reconéixer el valor d’esta indústria i manifestar el suport institucional a la mateixa.  Es tracta a més de recordar l’aportació del cinema com a eina didàctica, un suport a la labor docent que es desenvolupa a les aules de la UP.

El cinema ens parla d’històries, de persones, de les relacions que s’estableixen i de com transcorren les seues vides. La UP és una extensa xarxa de sociabilitat repartida per tots els barris i pobles de la nostra ciutat reunida entorn d’una inquietud cultural i d’aprenentatge. Les Universitats Populars són espais de socialització i convivència per excel·lència. I aquest és el punt de partida de la selecció de pel·lícules per a l’edició de 2023 de la Setmana del cinema de la Universitat Popular: les relacions humanes en diferents vessants, com l’amistat i la deriva emotiva reflectida en ‘Ànimes en pena en Inisherin’, de Martín McDonagh; la família com a manteniment en el desenvolupament personal en ‘Els Fabelmans’, de Steven Spielberg; la parella i el grup en ‘The menú’, de Mark Mylod  i l’ambició i la complexitat en les relacions en ‘Babylon’, de Damien Chazelle.

La Universitat Popular de València té entre els seus objectius aproximar la cultura a totes les persones, no sols a través de la formació a les aules sinó també de facilitar la participació col·lectiva en activitats culturals, visites a museus, cinemes, teatre, recorreguts guiats, exposicions guiades, tallers didàctics i programes d’aprenentatge i participació ciutadana en col·laboració amb ONGs i amb diferents institucions i serveis públics. Cada curs, la Universitat Popular impulsa més de 50.000 assistències a recursos culturals de la ciutat i és una de les institucions que major nombre de persones mobilitza cada any entorn de la cultura a València.

Aquest curs la setmana del cinema s’ha celebrat a les sales dels cinemes Aqua de València.

El centre #UPNaRovella ha reunit en un recital poètic a participants de diferents nacionalitats per a oferir la lectura del poema d’Imma Máñez, “Totes les meues dones” (guanyador de el  XX Certamen de poesia Marc Granell Vila d’Almussafes) en 7 llengües: valencià, romanés, portugués, rus, coreà, tagal i interpretat en llengua de signes. L’activitat, que va comptar amb la participació de l’autora del poemari, es va realitzar amb motiu del 120 aniversari de la Universitat Popular de València, sota el títol “Passaport per al futur”.

El poema “Totes les meues dones” ha sigut recitat per Fernanda Ramos Montesinos en valencià, Aina Stoica en romanés, Aleksandr Podgainov en rus, Yeonhwa Park en coreà, Paul Sntiago en tagal (Filipines), Greice de Toledo Nogueira en portugués i interpretat també en llengua de signes per les intèrprets professionals Nani i Milena.

Entre els objectius de l’activitat es troba el mostrar com la Universitat Popular ha evolucionat, entre altres facetes, amb la incorporació de persones molt joves, persones provinents de molt diversos orígens i diferents llengües i necessitats i inquietuds molt més diverses. Aquesta evolució es concep com un assoliment d’aquesta institució municipal entre els objectius de la qual es troba aproximar la cultura a totes les persones, contribuir a una ciutadania crítica i participativa a partir del coneixement sobre l’entorn i l’adquisició de recursos per a la comprensió d’un món més complex, afavorir la inclusió, la trobada i la construcció de barri a partir de la socialització.

El recital s’ha preparat amb setmanes d’antelació en el centre, primerament amb l’aproximació al poema d’Imma Máñez des de diferents propostes metodològiques. El text del poema es va traslladar a un panell confeccionat per l’alumnat d’aquest centre i presideix l’entrada de les instal·lacions de UP Na Rovella de manera que s’ha compartit amb totes les persones que freqüenten les seues aules i activitats.

El recital en 7 llengües, a càrrec de persones de diferents procedències però també de diferents edats i inquietuds dona compte de la diversitat que la Universitat Popular de València acull i estimula per a treballar, aprendre i participar col·lectivament entorn de la cultura i la construcció de ciutadania.

Escolta el recital en tres vídeos:

IMMA MÁÑEZ ALBERT (Catarroja, 1959) treballa com a docent al Collegi Sant Marcellí de València des de fa 31 anys. S’estima la poesia des de fa molts anys. Ha escrit des de jove sobretot en moments especials i significatius de la seua història personal. Continuar creixent en eixa estima. És coautora, amb Maria Montes, del poemari Versos, somnis, barri escrit com a homenatge, en el seu quarantè aniversari, a l’associació de veïnes i veïns del barri de Sant Marcellí per la seua tasca solidària amb el veïnat durant tot aquest temps. En la seua faceta de rapsoda i divulgadora oral de la seua poesia i de la d’altres poetes, ha participat en una sèrie de recitals titulats Gloria Fuertes i altres dones fortes, dedicats a recordar l’obra d’aquesta poeta en el centenari del seu naixement. (Font: informació biogràfica que publica Edicions 96)

Els centres de la Universitat popular de València organitzen i participen en nombroses activitats amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

En este programa es detalla les activitats programades, ordenades per centres. Entre elles xerrades, conferències, exposicions, visites guiades, recorreguts culturals, projectes de recuperació de memòria, activitats lúdiques amb coreografíes o sopars i dinars de trobada feminista i  l’assistència en grup a la manifestació convocada per a este dia.

Descarregar ací el programa.

#8M2023

La Universitat Popular de València obri la matrícula dels primers tallers de #Coordenades d’aquest trimestre (març-juny 2023):  Repàs de valencià i Reciclatge de roba amb màquina de cosir.

La informació detallada de cada taller es pot consultar en:

Activitats Coordenades