El proper 6 de novembre comencem curs gratuït de cinema al centre Rovella de la Universitat Popular de València. “El cine: història i secrets”, organitzat per la Junta Municipal de Districte de Russafa en col·laboració amb el videoclub Stromboli i #UPValència.
El curs, serà a càrrec del crític cinematogràfic Daniel Gascó, un expert que durant 8 sessions, dimarts i dijous de 19 a 21 hores, desenvoluparà els continguts, centrats especialment en la història del cinema, pioners i pioneres, conceptes i tècniques.
La durada total del curs és de 20 hores, en sessions de 2 hores cadascuna.
Dinàmica del curs: Introduir conceptes que vinguen acompanyats d’un exemple visual i, finalment, ho comentem i fins i tot, si cal, ho tornem a veure. Utilitzem tants seqüències de pel·lícula com material documental de primera mà, difícilment localitzable i subtitulat pel professor per a l’ocasió.
Perfil de l’alumnat: persones interessades a conèixer profundament el cinema, la seva història secreta i els seus signes. El recorregut interessa tant a persones amb un nivell de coneixement elevat com a aquelles que tinguin escasses nocions.
Relació de classes. Excepte la primera classe introductòria, cadascuna es refereix a un dels elements que composen el cinema.
Contingut del curs:
1º. Els pioners i pioneres. Precinema, és a dir, tot l’ocorregut abans de l’invent dels Germans Lumière. Georges Mèlies. La primera dona cineasta, Alice Guy. Fases evolutives del cinematògraf. Concepte de cinema i filosofia de la imatge. Els primers crítics i les primeres conquestes.
2º. El so. Primeres temptatives en el precinema, Edison. El cantor de Jazz. Dobles versions. Experiments sonors de Rouben Mamoulian. Evolució del so al cinema. Conclusions.
3º. L’espai. Consciència fotogràfica del segment que ocupa la imatge i organització de l’espai. Naixement de la mise en scene. Idees espacials, espai en off. Teoria dels dos espais al cinema de Jean Renoir i Jerry Lewis. Connexió espacial entre una pel·lícula de Roberto Rossellini i Mike Leigh.
4º. El temps. El cinema és un art que succeeix en el temps, ho esculpeix i ho embalsama i ho col·loca en llocs que connecten amb la forma en què funciona el nostre cervell. Reprodueix l’evocació, el record, la convivència de temps en una sola imatge. Introduïm la visió poètica d’Andrei Tarkovski. Expliquem el fos encadenat, fos en negre, el relat iteratiu…
5º. La llum. Al principi no existia la llum artificial, després arribaria tot un equip i un conjunt de mestres fotògrafs de la imatge en moviment. Analitzem el cas Dreyer i passegem per seqüències exemplars de l’art d’escriure amb la llum. El desafiament és mantenir enfocada la imatge i sostenir la llum mentre el plànol es mou, sovint per espais improbables. Analitzem el cas Urusevski: “Jo sóc Cuba” i alguns els plànols seqüencia més llargs i espectaculars.
6º. El moviment. Travellings, panoràmiques, zooms, steadycam… Debat: pot ser que com va dir Godard el travelling és una qüestió de moral. Acostar la càmera és com construir majúscules en literatura, significa donar major presència a un element de la imatge. En el millor dels casos pot generar suggeriments o, al contrari, crear un subratllat. Hi ha una filosofia que acompanya a cada moviment del que ens parla Werner Herzog. Pensar el moviment en la publicitat.
7º. Plànol-Contraplànol. Naixement del plànol-contraplànol en Griffith. Imatges que dialoguen. Permutacions i combinacions possibles d’imatge. El passat amb el present, l’al·lucinació amb la realitat, diàlegs sovint impossibles que el cinema recrea o facilita. Totes les declaracions d’amor al cinema de Fritz Lang, com a exemple en una filmografia d’una situació clàssica de Plànol-Contraplano.
8º. El ràccord. Concepte de ràccord. Naixement del muntatge cinematogràfic: Lev Kuleshov. Muntatge invisible al cinema clàssic. Estètica del muntatge. Karel Reisz. Tipus de raccord: d’adreça, de moviment… Continuïtat al cinema de Jean-Marie Straub i Danielle Huillet. Ús de la moviola en un film d’Albert Brooks.
9º. L’actor i l’actriu. L’efecte Kuleshov. L’ús de no actors o no actrius. Les llàgrimes al cinema. Tècniques d’actuació. Conceptes d’interpretació segons els mestres del cinema italià: Anna Magnani, VittorioGassman, Marcello Mastroianni. Classe magistral amb Jean Renoir.
10º. El guió: Rafael Azcona. Acabem curiosament amb la base del cinema. Aquesta classe monogràfica es val del guionista més rellevant que hagi conegut el cinema espanyol. Redescobrim en ella pel·lícules com El botxí, que confrontada amb la còpia italiana, La ballata del boia, revela secrets que amb prou feines es coneixen. Passegem a través del seu treball a Itàlia amb una cinematografia que s’assembla a la nostra. Trobem una definició precisa de guió i un acostament al tipus de treball i disciplina que suposa.