La Universitat Popular de València col·labora amb Creu Roja en el projecte “Dones en la guerra” per a fer visible diferents realitats de dones de tot el món en situació de conflicte bèl·lic. El projecte forma part de la campanya de coeducació “Dones del món per a una ciutadania global”.
En el projecte han intervingut participants de l’activitat de Dibuix i pintura del centre Algirós de la Universitat Popular de València. Cada participant ha realitzat una obra pròpia basada en l’exposició fotogràfica de la Creu Roja “Dones del món”, en la qual es reflecteix la problemàtica que pateixen dones, adolescents i xiquetes en conflictes armats, donant-los veu i visibilitat a través de l’art.

Des de sempre la dona ha sigut present en els conflictes armats, si abans eren solament víctimes de guerra, a poc a poc, van tindre més protagonisme i van participar com a infermeres i cuidadores de soldats ferits i d’altres persones afectades pel conflicte armat.

Amb el temps, van començar a actuar com a informants, missatgeres i com a soldades. La veritat és que, malgrat una certa invisibilitat, moltes dones sempre van ser presents en diversos conflictes, siga per a lluitar pels seus ideals o com a voluntària per a compondre les línies de front en batalles per les quals entenien que la seua presència era necessària.
La tasca d’informar i fer registre de les guerres tampoc ha quedat exclusivament a les mans dels homes. Les dones també ho van fer, encara que hagueren d’usar un nom d’home per a signar el seu treball, com el cas de Gerda Taro, que signava com Robert Capa, i va ser la primera dona a treballar com a reportera, fotografiant en la guerra civil espanyola.
Dones espanyoles també lluitaren en aqueix conflicte i conseqüentment moltes van acabar exiliades amb la victòria del feixisme. Vàries van fugir a França, on van integrar la resistència francesa durant la segona guerra mundial en contra l’ocupació nazi, com la gallega María Vázquez Blanco.
A pesar que moltes van assumir un paper fort i proactiu, altres dones continuen sent víctimes de violència, d’esclavitud sexual, abusos, com si foren part del territori a ser conquistat i destrossat.
Per a emparar a les víctimes, hi ha dones que actuen com a protectores i altres com a educadores, que busquen per mitjà de l’educació conscienciar sobre els seus drets en situació de conflictes i així també lluitar per la justícia i la pau.