Rosa Parks. Imagen licencia Creative Commons (Associated Press)
Referents històrics en la defensa dels drets civils com Rosa Parks i Martin Luther King, o la doblement reconeguda amb el premi Nobel -de Física i de Química- i primera dona a aconseguir este guardó, Marie Curie, van ser alumnes del que es consideren equivalents a les primeres universitats populars dels Estats Units (Escola de Drets Civils i apoderament ciutadà Highlander Folk School, de Tennesse) i de Polònia (la Flying University o Universitat Flotant polonesa) respectivament. Als Estats Units estos centres van ser crucials per a aprendre a llegir i escriure i, així, poder votar. A Polònia van ser fonamentals per a la formació de les dones, ja que en aquells moments estes tenien prohibit l’accés a l’educació.
En el 120 aniversari de la fundació de la Universitat Popular de València, les classes d’Anglés dels centres UP Castellar-l’Oliveral i UP Na Rovella han investigat juntament amb la seua formadora, Mª Carmen Pérez Rodrigo, sobre l’origen de les universitats populars en el món i, per a això, han elaborat un projecte dividit en dues parts, que els agradaria compartir amb totes i tots vosaltres.
La primera part consisteix en un llibre i àudiollibre sobre les UPs del món, que es pot descarregar i escoltar en 9 capítols i al qual han donat veu 92 participants.
L’audiollibre i el llibre en pdf es pot descarregar ACÍ.
Cada capítol compta amb diferents veus de participants. En aquest treball apareix recollida la història de les universitats populars des dels seus orígens a Dinamarca, de la mà de l’educador Nikolai F. S Grundtvig que, descontent amb l’educació i escoles de llavors (1), va idear el que ell va dir les Skolen för Livet “escoles per a la vida” o Folkehojskole, traduïdes en anglés com a Folk High Schools o, en espanyol, Universitats Populars, amb un significat que podreu descobrir en el capítol dedicat a Dinamarca i amb un èxit tal que prompte es van expandir per altres països com França, de la mà d’intel·lectuals com George Deherme, qui volia crear una elit obrera que fora capaç de guiar a les masses i per a això calia “apassionar i formar al poble” i el lloc perfecte per a fer-ho eren les universitats populars.
En altres països, no obstant això, com Gran Bretanya, l’important va ser l’extensió Universitària i el que es va conéixer com University Settlements (Colònies Universitàries), que trobareu explicades en el llibre i com van ser ràpidament exportades a altres països com el Canadà, Austràlia o USA, amb casos que hem de destacar com la Highlander Folk School, de Tennesse.
Esta Escola de Drets Civils i d’apoderament ciutadà, equivalent a una Universitat Popular, va ser creada en 1932 per l’educador Myles Horton, inspirat en les UPs Daneses. I encara que al principi es va centrar en l’educació de persones adultes, en els anys 50 va canviar la seua atenció als problemes racials i este centre es va convertir en un dels pocs llocs del sud on van poder reunir-se persones amb diferent color de pell en plena segregació i el lloc on es van formar líders de la lluita pels drets civils com Martin Luther King, John Lewis i molts altres membres del Moviment estudiantil de Nashville i del Comité Estudiantil no violent SNCC. La mateixa Rosa Parks va assistir en 1955 a un taller en aquesta UP quatre mesos abans de negar-se a alçar-se de l’autobús per haver-se assegut en una zona reservada a blancs, fet que va iniciar el famós Montgomery Bus Boycott (2). Encara que no cregueu que aquest és l’únic punt destacable.
Marie Curie. Imagen de Wikimedia Commons con licencia Creative Commons
En el ràpid recorregut de l’audiollibre per països europeus com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Suïssa, Polònia, Itàlia, Portugal o Rússia; Asiàtics com el Japó o Austràlia; Llatinoamericans com l’Argentina, el Brasil, el Perú, Mèxic o fins i tot africans com Maurici, entre altres, trobareu moltes curiositats perquè en tots els casos han sigut centres clau de la formació contínua de persones adultes, de caràcter laic, gràcies als quals es van forjar personatges tan importants per a la història de la humanitat com la premi Nobel Marie Curie, que va començar la seua formació científica de manera secreta en una Universitat Popular clandestina de Polònia anomenada Flying University (Universitat Flotant o Volant) per la rapidesa en la qual professors i estudiants havien de canviar d’ubicació per a no ser detinguts en un moment en què estava prohibit que les dones estudiaren (3).
Al llibre i els capítols d’àudio, se sumen dos vídeos que resumeixen el més important del treball realitzat i que s’han elaborat gràcies a la col·laboració de 45 participants dels centres UP de Castellar-l’Oliveral i Na Rovella, amb l’edició realitzada per dos d’ells, Ángel Iranzo i Rafael Añón.
Les universitats populars espanyoles
D’altra banda, la segona part d’aquest projecte va ser fer un recorregut ràpid pels antecedents espanyols de les UPs (biblioteques populars, casinos, ateneus obrers o llibertaris, cases del poble, etc.,) la seua evolució des dels seus orígens fins a l’actualitat i, sobretot, de la universitat popular valenciana. Per a això, les persones participants del centre UP Na Rovella, de la Universitat Popular de València, van representar un teatrillo musical, anomenat “Si la UP fora una cançó”, basat en un altre llibre elaborat per a aquest fi que porta per títol “Les Universitats Populars Espanyoles”, i que també podreu descarregar-vos com a regal del 120 aniversari.
Descarregar “Les Universitats Populars espanyoles” ACÍ.
El motiu de fer un teatre va ser, a part de per a passar-ho bé, gràcies a la bona predisposició de les participants de l’activitat d’Anglés de totes dues UP, que és immillorable, per a intentar rendir un homenatge a Vicente Blasco Ibáñez, fundador de la primera universitat popular de València, qui volia que la UP fora “un terreny nou on tots i totes pogueren entrar, on es presentara l’ensenyament amb vestidures de festa i se servira la ciència com una diversió”. La Universitat Popular havia de ser totes les nits –segons ell- alguna cosa així com un “teatre lliure i gratuït de l’ensenyament” i això és el que es va pretendre emular amb la nostra representació.
A més, les persones participants han elaborat el guió d’una representació teatral en la qual a través de la música i d’un text es resumeix la història sobre l’origen de les Universitats Populars en el món. El guió també pot descarregar-se ACÍ.
La realització d’aquest projecte ha comportat un important procés d’investigació i estudi de documentació, articles i bibliografia en anglés, així com un treball de síntesi, redacció i enregistrament sonor, per a compartir i exposar els resultats.
Esperem que us agrade el resultat i servisca per a estimular més investigació posterior sobre el tema per part de tots i totes. Feliç 120 Aniversari!
Per Mª Carmen Pérez Rodrigo (formadora d’Anglés de la Universitat Popular de València)
NOTES Al PEU
1 Que anomenava “escoles per a la mort” o “escoles negres” perquè l’única cosa que feien era omplir el cap de continguts inútils però no ensenyaven a pensar ni a ser ciutadans i ciutadanes útils i activa per a la societat.
2 Moltíssim més podríem dir del paper clau d’aquest centre com la fundació de PROGRAMES DE CIUTADANIA dirigits per Septima Clark, Esau Jenkins i Bernice Robinson, totes i tots ells participants de Highlander, a través dels quals van ensenyar a moltes persones Afroamericanes els seus drets com a ciutadans i ciutadanes i a llegir i escriure per a evitar entrar en programes d’esterilització massiva aplicats a persones de baix coeficient intel·lectual o poder votar, en passar els tests requerits per a això, abans que Martin Luther King encarregara aquesta tasca a les esglésies baptistes.
3 Encara que no sols ella es va beneficiar dels ensenyaments d’aquesta Universitat. Es calcula que unes 5.000 dones van poder formar-se en els primers 20 anys d’existència i també homes perquè la qualitat d’ensenyament d’aquesta institució va adquirir un nivell tan elevat que els homes també van voler formar-se en ella fins que va poder eixir de la clandestinitat en 1905-06 i es va convertir en la Universitat Polonesa Gratuïta (Wolna Wszechica Polska), en funcionament des de llavors fins a l’actualitat.